La segona vida del Cinc Sentits

A Jordi Artal li faltava espai i li sobrava entusiasme. Així doncs, va decidir tancar el seu Cinc Sentits per reobrir en un local molt més gran, on vol continuar creixent sense límits

Feia temps que al xef Jordi Artal tant la sala com la cuina del Cinc Sentits (ara traslladat a Entença, 60) li havien quedat petites per continuar evolucionant. Feia temps que volia convertir el projecte que feia 14 anys que havia engegat al carrer Aribau amb la mare, Roser Artal, i la germana, Amèlia, en l’experiència gastronòmica a través de la qual ara ret homenatge als seus orígens; amb una gran inversió de la família i ganes d’estrelles Michelin.

Malgrat el subtil accent anglès en el seu català impecable que denota llargs anys viscuts al Canadà i a Califòrnia o l’herència genètica índia per part de pare, Artal té les arrels profundament enfonsades en els paisatges de la seva infantesa.

Els paisatges de la Torre de l’Espanyol, a la Ribera d’Ebre, marquen la cuina de la memòria del xef

A Cal Viol, on la família elaborava vi i oli, i en aquell petit món de la Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre) de què les dones de la família van decidir sortir com a valentes exploradores: primer l’àvia Sofia, que va decidir traslladar el domicili a Barcelona, i després la mare, que va aprendre idiomes per plantar-se sola amb una maleta a Bèlgica i seguir el camí a Alemanya i el Canadà, on va criar els fills. Pel xef, els paisatges de la memòria són els dels estius feliços de la infantesa entre oliveres i vinyes que ha volgut plasmar en un espai a què s’accedeix abans de passar al menjador i on ofereix els aperitius al comensal. No hi falten el vermut (del Pla de Bages), que es pot prendre en porró (bé!) i alguns snacks.

Al costat d’aquesta zona hi ha un reservat que evoca la casa del poble, amb la taula llarga del menjador. És, juntament amb la taula del xef, des d’on es pot veure l’esplèndida cuina, una de les zones que diferencien el nou local. Ja al menjador, comença el menú degustació, en què conserva un dels seus clàssics entrants amb xarop d’auró com a picada d’ullet al Canadà (un mos massa dolç per començar), seguit d’altres entrants que recorren al contrast de textures, com el de pularda amb salsa de rostit i tòfona servit en una closca d’ou, un conjunt d’arrels (també dolç però saborós) o una delicada ostra del Delta a la brasa de llenya i mantega torrada. Molt gustós, el plat amb sofregit de calamar i salsa de calamar amb ceba, oli de picada i pedres d’alls negres de Las Pedroñeras. Correcta, la papada de porc de Sagàs encreuament de races ibèrica i duroc (li falta grapa, a l’arròs cremós de poma). Interessants, l’aposta per la truita del Pirineu o el joc amb les diferents parts de l’ànec. Molt encertades, les postres, especialment el sorbet de safrà del Montsec i mandarina, taronja confitada i una gelatina d’aigua de roses.

LLIBERT TEIXIDÓ Davant la cuina s’hi ha instal·lat un atractiu reservat amb una taula del xef en què serveixen un menú degustació d’allò més extens

LLIBERT TEIXIDÓ Ostra del Delta, la llet fumada, la gírgola i un dels snacks que se serveixen a l’entrada (a baix)