La Vanguardia (Català-1ª edició)
Rània confessa que li deixen la roba
La seva roba és admirada i criticada alhora; es lloa la seva elegància però no agrada l’excés. Les reines i princeses no ho tenen fàcil
A Elisabet II, reina d’Anglaterra, se li atribueix una frase definitòria: “No som celebritats, no som milionaris; nosaltres som la reialesa”. És a dir, no se’ls pot incloure en el grup de les persones molt famoses, i tampoc entre els que adquireixen notorietat en funció de la riquesa que tenen. No: la reialesa és una altra cosa i, tot i això, les dones de les noves generacions reines i princeses sovint són comparades i incloses a la lliga de les celebritats potser pel seu afany de vestir com a tals.
Ni Elisabet II ni tampoc la reina Sofia ni Beatriu d’Holanda o Margarida de Dinamarca s’han preocupat de vestir les últimes tendències ni han fet dels seus armaris un magatzem de models escollits entre les firmes que marquen la moda. La reialesa, però, no ha estat mai més de moda que ara i no precisament per les seves funcions, sinó per la imatge que transmeten. Reines i princeses més joves, autèntiques fashion victims, han acabat semblant, en alguns casos, actrius a la catifa vermella. Tant d’anar el càntir a la font arriba que es trenca, diuen. La reina Rània de Jordània s’ha vist obligada a donar explicacions sobre la seva tria de vestuari per fer front a les crítiques, però sobretot per resguardar-se de les publicacions que, amb l’excusa d’elogiar-li la bellesa i l’elegància, li acaben soscavant el prestigi quan dona una explicació exacta de les firmes que fa servir, de quant valen els modelets i de totes les vegades que estrena.
El comunicat no té pèrdua: assegura que Rània “vol representar Jordània adequadament, de manera que mira de trobar un equilibri entre la correcta representació i la despesa moderada”, però el millor és que per defensar-se de la quantitat en què es xifra la seva despesa en vestuari, basada en el càlcul del preu de venda de la roba, s’admet una cosa encara més escandalosa: “Moltes de les peces que porta les hi deixen cases de moda, les hi regalen o les compra a preus reduïts...”. Però què m’expliques? Una reina no pot admetre aquesta mena de regals que comprometen les seves funcions, ni que li deixin la roba com a Nicole Kidman o Penélope Cruz als Globus d’Or, vestides per les grans firmes a canvi de fer publicitat. Rània ha reconegut una veritat que comparteixen altres reines i princeses i que, tard o d’hora, s’haurà de revelar. Un gran dilema: o es pateixen les crítiques pel fet de gastar una milionada en roba o s’admet que gairebé tot surt de franc. La solució, com sempre, la té Elisabet II: res de firmes comercials: una modista anònima i prou.