La Vanguardia (Català-1ª edició)
Crònica de per què el Brexit va triomfar
Un telefilm mostra com l’estrateg Dominic Cummings va utilitzar les xarxes socials i el ‘big data’ al referèndum del 2016
El 23 de juny del 2016 es va celebrar el referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la Unió Europea. S’esperaven uns resultats ajustats però hi havia cert optimisme que guanyaria l’opció de quedar-se a la UE, que per això va ser convocat pel primer ministre David Cameron. Tanmateix, l’opció de sortir d’Europa es va proclamar vencedora amb un 51,9%. Què havia passat quan a més els sondejos sempre havien donat com a vencedora l’opció de quedar-se?
El telefilm Brexit, estrenat aquesta setmana al Regne Unit per la cadena Channel 4 i ja disponible a Espanya a la plataforma HBO, ofereix algunes respostes del que va passar en aquell referèndum històric quan el país està a les portes de sortir d’Europa. I ho fa centrant-se en la figura de Dominic Cummings, el principal estrateg de Vote
Leave, la campanya partidària del Brexit, des que va ser creada el 2015 fins al seu èxit al referèndum. L’actor britànic Benedict Cumberbatch (Sherlock), que va participar activament a la campanya per quedar-se a Europa, interpreta de manera brillant aquest personatge egòlatra que només pensa en la victòria final sense preocupar-se gaire de les seves conseqüències.
El telefilm, “basat en fets reals i en entrevistes amb persones clau que els van protagonitzar” segons s’anuncia en el seu inici, ha estat dirigit per Toby Haynes (responsable de l’aclamat episodi USS Callister de la sèrie Black mirror) i segueix les dures campanyes dels dos bàndols per convèncer el poble britànic del sentit del seu vot. “Tothom sap qui va guanyar però no tothom sap com”, sentencia el Cummings televisiu. Brexit posa en relleu les moltes armes que s’utilitzen avui en els camps de batalla polítics i mostra com Cummings va ser dels primers a adonar-se que el big data i les xarxes socials, amb Facebook i Twitter al capdavant, podien tenir un paper clau en una campanya
com la que el Regne Unit va afrontar el 2016.
En aquesta direcció, Brexit vol deixar patent com la política tradicional ha deixat de ser útil en l’era d’internet. La revelació de la importància de les noves tecnologies a les campanyes electorals i com això afecta la democràcia és un dels seus ensenyaments més impactants. La pel·lícula xifra l’impacte de les xarxes en quatre milions de votants que es van convèncer que en lloc de quedar-se a casa havien d’anar als col·legis electorals per votar a favor d’abandonar la UE.
Però la recreació de Haynes també mostra com es van gestar i la importància que van tenir la utilització d’eslògans com Take back control (Recuperar el control) i de consignes com la de recuperar els suposats 350 milions de lliures que el país paga a Europa. Són alguns dels recursos de Cummings perquè el seu missatge calés en la ciutadania, encara que es tractés de mitges veritats, o mentides directament. També resulta interessant al film descobrir com Cummings decideix no comptar amb el suport de l’extrema dreta (amb qui comparteix el mateix objectiu respecte al resultat desitjat al referèndum) perquè creu que el seu suport a la causa els resta possibilitats de victòria.
Haynes sembla llançar amb aquest telefilm un últim avís (segurament massa tard) per evitar la sortida imminent del Regne Unit de la Unió Europea, que tindrà lloc el proper 29 de març. Probablement amb aquest objectiu, la cinta viatja fins a l’any 2020 per mostrar com Cummings ha de respondre si la campanya que ell va dirigir es va fer d’acord amb les lleis britàniques davant una comissió de justícia que investiga l’ús de dades personals en campanyes polítiques i la manera en què s’estan alterant els processos democràtics. Un intent de mostrar els pocs escrúpols d’alguns líders a l’hora d’enganyar la gent i aconseguir la victòria “per qualsevol via possible”, tal com reconeix el mateix Cummings.