La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’home que editava per a les dues riberes
CLAUDIO LÓPEZ DE LAMADRID (1960-2019) Editor
Un dolor infinit, com si es tractés d’una broma macabra, es va apropiar ahir del món editorial als dos costats de l’Atlàntic. Ningú no es podia creure que, a la tarda, l’editor Claudio López de Lamadrid (Barcelona, 1960) s’hagués desplomat sobre el seu ordinador de treballar i s’hagués mort poc després com a conseqüència d’un infart cerebral.
Director editorial de Random House i coordinador de tot el grup Penguin Random House a Amèrica Llatina, va treballar tota la vida: va aprendre l’ofici de molt jove a Tusquets, l’empresa que comandaven el seu oncle Antonio i Beatriz de Moura, que el van enviar a París sis mesos a treballar amb Christian Bourgois, ja que tenien la idea que, en el futur, els succeís al capdavant del segell. Als 29 anys, però, va abandonar la casa per fer de traductor i crític literari freelance. Va participar, amb el seu amic de l’ànima Ignacio Echevarría, en la creació de Galaxia Gutenberg. Després va entrar com a responsable de Grijalbo Mondadori i, quan aquest grup es va fusionar amb Random House, es va encarregar de la divisió literària de la multinacional de Bertelsmann. Va viure, doncs, la transformació de la indústria des de “quan estava en mans d’uns quants editors selectes” fins al domini dels grans grups, que tot i això, repetia sovint, “a mi no m’han impedit mai de treballar com un editor independent”.
Formava part d’una família aristocràtica (els marquesos de Comillas), però l’única aristocràcia que acceptava era la de la intel·ligència, i s’indignava davant les precàries condicions de baules clau en l’ecosistema llibresc. Figura clau de l’expansió del seu grup a Amèrica Llatina, va explicar fa poc que ara hi facturen el 50% o 60%” i es queixava del poc interès mutu dels lectors de les dues riberes. De les seves fites d’editor, triava La broma infinita, de David Foster Wallace: “Tothom em va dir que estava boig: el vaig contractar sent molt jove, per una quantitat elevada; jo era molt inconscient. Ara no gosaria: m’he tornat prudent, amb l’edat. Llavors em vaig tirar a la piscina i ha resultat un supervendes; es ven cada any i funciona com a vaixell insígnia del segell. Avui ho rebutjaria de la por que em faria picar-m’hi els dits”. Va introduir grans noms de la literatura anglosaxona al mercat en espanyol i va ser l’editor referent de l’agent Carmen Balcells.
Conreava enormement la relació personal amb els autors, amb qui va compartir moments irrepetibles i innombrables confidències. Això li agradava molt més que el tracte amb els mitjans de comunicació o els crítics, feines que deixava en mans dels seus col·laboradors. La seva última parella va ser l’escriptora Ángeles González-Sinde, exministra de Cultura amb Rodríguez Zapatero. Va tenir un fill amb la seva primera esposa, l’editora Miriam Tey, i una filla amb Elsa Serra, propietària del restaurant El Salero, del barri del Born.
Amb ell desapareix un dels més grans editors del món hispà, amb un catàleg impressionant amb noms com García Márquez, Philip Roth, J.M.Coetzee, Orhan Pamuk, César Aira o Javier Cercas. Li agradava fer-se selfies amb ells a Instagram.
Des de Barcelona, va ser l’editor de García Márquez, Roth, Pamuk, Coetzee i joves llatinoamericans