La Vanguardia (Català-1ª edició)
Amb una no n’hi ha prou
Tot i estar instal·lats –però no conformats– en la migradesa financera, el talent cinematogràfic continua donant fruits, alguns de miraculosos. “Cal llaurar sempre, no pots dedicar-te només a recollir perquè llavors, de cop... Ets trobes sense feina, arruïnat, alcohòlic i divorciat”, vaticina el director Isaki Lacuesta. Ha vingut de Girona i se’n va directe a Sevilla a rodar. Aquí tots llauren, conreen, actuen, escriuen, se saluden i el que faci falta si té a veure amb el cinema.
La foto de família dels nominats als premis Gaudí (que es lliuraran el 27 de gener) també és una sessió de trobades i posada al dia. “Serveix per reagrupar-nos... no és tan fàcil que els actors coincidim amb muntadors, per exemple”, diu Clara Segura, ara immersa en els assajos de La bona persona de Sezuan, de Brecht, que s’estrena al TNC a finals de mes. El seu paper a Durante la tormenta pot proporcionar-li el seu tercer Gaudí a millor actriu secundària.
El primer el va guanyar per Les dues vides d’Andrés Rabadan , la pel·lícula que va arrasar a la segona edició dels Gaudí, el 2010. Llavors també es van emportar estatueta els protagonistes: Àlex Brendemühl i Mar Ulldemolins, i el director: Ventura Durall que debutava amb aquell film. Avui Durall ha vingut en qualitat de doble nominat: per la millor pel·lícula Yo la busco i pel curtmetratge Primer estrat.
I quan acaba la sessió fotogràfica, Durall ensenya a Brendemühl els primers esbossos del cartell de L’ofrena, la pel·lícula que començaran a rodar el 4 de març i que protagonitzarà l’actor, que durant una dècada ha treballat més a Alemanya i a França que no pas aquí. “Perquè no em trucaven... però ara estic tornant”, diu l’ara nominat a millor actor per Petra. Sergi López, un altre dels candidats a millor actor, arriba a temps, reparteix petons i abraçades i marxa fugaç.
Les nominades a millor actriu no han pogut venir. Hi ha feina. Els que no han faltat són els quatre candidats a la millor direcció, que també opten al Gaudí per millor guió, amb els films que acumulen més nominacions: dos homes i dues dones i elles debuten com a directores. Són Celia Rico, per Viaje al cuarto de una madre (nou candidatures), Elena Trapé, per Les distàncies (set), Isaki Lacuesta, per Entre dos aguas (nou), i Jaime Rosales, per Petra (vuit). “Estic contenta pel reconeixement a una feina d’equip; hem fet la pel·lícula que volíem”, diu Trapé.
Entre les nominades a millor pel·lícula, hi ha una altra òpera prima, la de l’actor i director (de teatre fins ara) Pau Durà. Va concebre el seu Formentera Lady –que protagonitza José Sacristán i que va estar cinc setmanes en cartellera– quan els seus bessons estaven a punt de néixer i ja tenen nou anys. “Ser aquí és la cirereta, és el final d’un procés i n’estic satisfet”, diu. Ja té al cap una altra pel·lícula: la història d’un viatge des de l’Albufera fins al Mar Negre que podria protagonitzar Eduard Fernández, “però no està tancat, costa molt aixecar una pel·lícula”, lamenta Durà i coincideixen tots. “És molt més difícil fer la segona que la primera”, ratifica el productor Tono Folguera, que ha vingut pel documental Petitet, de Carles Bosch. Potser per això aquest any abunden les òperes primes. Però amb una no n’hi ha prou. “En volem més! Hi ha més talent que mai, però necessitem recursos. Quan se n’adonaran els nostres polítics?”, exclama la directora de l’Acadèmia, Isona Passola.
Les òperes primes guanyen terreny en les nominacions als premis Gaudí del cinema català d’aquest any