La Vanguardia (Català-1ª edició)
Llums i ombres de Setién
L’entrenador del Betis provoca sentiments contraposats entre l’afició
Admirat per uns, vilipendiat per d’altres. Des que Quique Setién va arribar al Betis l’entrenador càntabre presenta un balanç desconcertant. Grans victòries conviuen amb humiliants derrotes. L’afició verd-i-blanca viu instal·lada en un estrany vaivé. Cada vegada que va al Villamarín, i sempre hi va de manera multitudinària, no sap mai si aquella tarda li tocarà aplaudir o plorar. I al seu terreny de joc gairebé sempre apareixen les llàgrimes, perquè les gestes més importants de l’equip amb Setién al capdavant gairebé sempre han estat lluny del barri d’Heliópolis.
Molts veuen en Quique Setién –un nom que en alguns mitjans ha sonat com a possible substitut d’Ernesto Valverde al Barça– grans virtuts, i d’altres hi veuen enormes defectes. No deixa ningú indiferent mentre ell continua traient idees dels escacs, la seva altra passió, aplicables al joc del futbol. De vegades s’enroca i passa a la defensiva; altres cops es llança a l’atac sense tenir l’esquena coberta.
Des que va arribar, Setién ha protagonitzat gestes importants al Betis. Va guanyar al Bernabéu (0-1) la temporada passada i va golejar el Sevilla (3-5) després d’una llarga travessia pel desert en els derbis de la ciutat. Va classificar el Betis per a competicions europees. El seu partit cinquanta al capdavant dels verd-iblancs el va celebrar al Camp Nou amb un triomf contra el Barcelona després de més de 20 anys sense guanyar al feu blaugrana. Es va imposar amb autoritat al Milan a la capital italiana fa un parell de mesos. De fet, és el segon tècnic de la història del club que aconsegueix un percentatge de victòries tan bo (44%) en la direcció del seu primer mig centenar de partits.
Geni per alguns, boig per d’altres. Entre els primers hi ha els que valoren una manera diferent de veure el futbol, en què es prioritza l’empremta de l’entrenador, la recerca dels resultats a partir de la diversió, molt més que la motivació o el sacrifici (l’antítesi del Cholo Simeone). A parer dels segons és un venedor de fum, incapaç de rectificar els seus errors més evidents, obcecat en un sistema i unes alineacions que produeixen suor i esgarrifances a parts iguals; un tècnic que prioritza la possessió, sense resultats en gaire ocasions; un entrenador capaç d’assumir grans riscos a la seva àrea i tímid a la contrària.
Si Setién acumula gestes importants, els fracassos també són sonors. De la temporada passada encara couen les ferides dels resultats contra el València (3-6), un Cadis atapeït de suplents a la Copa (3-5) o la golejada a Ipurua (5-0). Aquesta temporada, juntament amb triomfs a Barcelona, Girona o Cornellà, i la victòria en el derbi contra el Sevilla, presenta un full de serveis molt irregular, en què destaquen les derrotes a casa conra el Llevant o el Valladolid i la més recent a Osca. Un Betis que ressuscita cadàvers.
Les crítiques a Setién, duríssimes en alguns ambients, parteixen de la idea que Serra Ferrer ha aconseguit confeccionar una de les millors plantilles de la història bètica, i alguns resultats no casen amb aquesta realitat. Se li critiquen les alineacions titulars, s’arremet contra la mala lectura dels partits, s’incideix en la seva nul·la capacitat de reacció per resoldre problemes que veu qualsevol aficionat, es troba a faltar la poca capacitat de cintura, sempre subjecte al mateix esquema 3-42-1 passi el que passi i vagi com vagi el partit. Es lamenta, en definitiva, que no tingui prou geni per rebel·lar-se davant el que es percep com a inevitable al terreny de joc. Estimat i odiat, demà contra el Reial Madrid ningú pot predir quin Betis sortirà. La moneda és a l’aire.
Ningú pot predir quin Betis sortirà demà contra el Madrid; la moneda és en l’aire