La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un gir social basat en 20.000 milions d’euros més en impostos
Les pensions acumulen ja 42 de cada 100 euros de despesa, al pujar un 6,2%
El projecte dels pressupostos generals de l’Estat per al 2019 que aquest dilluns arribarà al Congrés dels Diputats sense suports parlamentaris assegurats es fonamenta en unes previsions de recaptació rècord amb què apuntalar el gir social, defensat amb insistència per l’Executiu de Pedro Sánchez. Hisenda calcula que les arques de l’Agència Tributària recaptaran aquest any 227.356 milions d’euros, un 9,5% més que l’avanç de liquidació del 2018 –situat en 207.610 milions i que ja va superar els registres anteriors a la Gran Recessió–. Gràcies a això, van defensar ahir les ministres de l’àrea econòmica, és possible presentar uns comptes amb “les partides més grans de la història per a pensions, dependència, beques, lluita contra la violència de gènere i contra la pobresa infantil”. I sense posar en risc el compromís de consolidació fiscal, van assegurar.
D’una banda, segons va explicar la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, preveuen sensibles increments en l’IRPF (4,9%), esperonat per la millora dels salaris i la pujada dels tipus per als contribuents amb ingressos superiors a 130.000 euros, i de l’IVA (11,7%), afectat en part pel desajust en la implantació del sistema d’informació immediata. D’una altra, Montero va destacar que els pressupostos recullen un fort increment dels ingressos per l’impost de societats (14,1%), a l’elevar la pressió sobre les grans empreses (el ti- pus mínim es fixa en el 15% i el 18%, per a la banca i empreses d’hidrocarburs). A això cal afegir-hi l’aportació per la pujada del dièsel en 3,8 cèntims per litre i per la implantació dels nous impostos a les transaccions financeres i a determinades activitats digitals, coneguda popularment com a taxa Google. Montero va tractar de relativitzar els dubtes sobre l’impacte real a les arques del fisc d’aquestes dues figures tributàries, que per ser de nou encuny han de se- guir una tramitació legislativa pròpia i, per tant, no és previsible que s’aprovin, en el millor dels casos, abans de l’estiu.
Aquests comptes, marcats per la imprescindible recerca d’aliances amb diverses forces parlamentàries que encara ni tan sols han confirmat que donaran un sí per superar el primer tràmit, el de les esmenes a la totalitat, preveuen més recursos per a les comunitats autònomes. Una basa que fa temps que el Govern central prova d’utilitzar per atreure ERC i PDECat.
Segons van avançar ahir, els pressupostos preveuen que aquest any les transferències a les autonomies per pagaments a compte i liquidació de l’exercici 2017 s’elevin un 6,2%, fins a arribar als 110.570 milions d’euros. Aquest augment de 6.487 milions, va assenyalar la ministra d’Hisenda, inclou gairebé 2.500 milions de la promesa correcció en el desfasament per l’esmentat sistema d’informació de l’IVA.
En la roda de premsa després del Consell de Ministres, les responsables d’Economia, Nadia Calviño, i Hisenda van fer-se fortes per la seva aposta per “una fiscalitat justa i progressiva”. Amb les noves mesures tributàries i de lluita contra el frau fiscal, van recordar, l’Estat espera aconseguir 5.654 milions d’euros.
Alhora, la despesa social pressupostada supera els 209.000 milions d’euros (6,4%) i passa a representar el 57,3% del total de les actuacions, més de dos punts per sobre que els comptes per al 2018 del govern de Mariano Rajoy. En
definitiva, totes les polítiques de despesa contingudes entre els capítols 1 i 8, considerades prioritàries, sumen 365.520 milions (3%).
Un capítol a part mereix l’evolució de les pensions, que ja acumula el 42,1% de la despesa total. Aquest 2019, amb la compensació per l’IPC de l’any passat i l’increment de l’1,6% de les pensions i del 3% en el cas de les prestacions no contributives i les mínimes, així com l’augment de la base reguladora de les de viduïtat, caldrà dedicar 153.864 milions d’euros al pagament de prestacions de la Seguretat Social, un 6,2% més que un any abans. Una xifra que inclou el préstec del Tresor al sistema de cobertura –que s’acostarà als 15.000 milions–. Entre les mesures per a “la recuperació de drets socials i blindatge de l’Estat de benestar”, tal com ho va definir la ministra portaveu, Isabel Celaá, van remarcar l’augment de la dotació per al sistema de dependència (2.232 milions, un 59,3% més), de les beques (10%), l’ampliació del permís de paternitat, l’eliminació del copagament farmacèutic per als més vulnerables o la recuperació del subsidi per als aturats de més de 52 anys.
A més de restar vigor al creixement del PIB, Montero va criticar que l’adaptació dels comptes a l’objectiu de dèficit de l’1,3% –fixat al seu dia per l’anterior govern– ha disminuït els recursos destinats a la inversió.
Les transferències a les autonomies augmenten en 6.487 milions
El Govern treu pit amb les millores en dependència, beques i lluita contra la pobresa