La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Els peixos són intel·ligents, sensibles i emocionals”
Tinc 37 anys. Vaig néixer a Barcelona i visc a Godalming, un petit poble a prop de Londres, ambla meva gossa Fyra. Llicenciada en Biologia i doctora en Oceanografia, soc investigadora en peixos. M’interessen la justícia i l’empatia. Necessitem més consciència política mediambiental, que és la base de tot
Els peixos senten? Senten dolor, són intel·ligents, emocionals, tenen vida social, són capaços d’aprendre, juguen, col·laboren, es distingeixen entre ells, tenen cura de les cries, utilitzen eines...
...! Sí, són increïbles. Hi ha peixos capaços d’obrir ostres: l’agafa, escull una pedra punxeguda i la colpeja fins que s’obre.
Ico m l’agafa? Amb la boca. Quan ha acabat amb una en busca una altra. I col·laboren entre espècies: els meros i les morenes es coordinen per caçar. El mero alerta una morena perquè s’acosti a un escull, la morena es fica entre les roques i fa sortir els peixos.
Que llestos! Els peixos arquer són capaços d’expulsar rajos d’aigua a l’exterior, mesurant la distància i la pressió, per caçar petits insectes.
... Els gobis, uns peixos petitons que viuen a la costa en zones de marea, poden fer un mapatge mental d’on quedaran les basses quan la marea baixi i escullen el forat que tindrà al voltant més basses per poder saltar i evitar els depredadors. Deia que aprenien i tenen memòria... Hi ha investigació sobre el tema: peixos a què es dona menjar en un lloc del tanc al matí i en un altre a la nit ja esperen l’investigador al lloc correcte.
... Aprenen amb pocs intents com sortir d’una xarxa per un únic petit forat i, al cap d’un any, quan es repeteix l’experiment, ho recorden.
... Un altre estudi publicat consistia a posar peixos netejadors en dos recipients diferents amb menjar, un d’ells amb menjar efímer. En 40 assajos van aprendre a menjar primer el menjar efímer. Els primats van trigar més temps.
Són sociables? Sí, i hi ha jerarquia en els bancs de peixos. Els membres més joves dels peixos que migren i tornen a fresar on van néixer, com els bacallans, aprenen dels individus grans, però com amb la pesca comercial estem eliminant els grans, els joves estan canviant els llocs, no saben tornar-hi.
Encara sabem tan poc dels peixos... Tenim comptabilitzades 30.000 espècies de peixos i només n’hem estudiat uns centenars. Sabem poc dels oceans malgrat que la meitat de l’oxigen que respirem ve del mar. Tenen sentiments? No hi ha dades científiques. Sabem que s’estressen perquè els puja l’hormona del cortisol.
Ico m sabem que senten dolor? Si per exemple injectes a una truita àcid acètic als llavis, hiperventila, es frega i no vol menjar. Quan els injectes morfina, tots aquests comportaments desapareixen.
Pateixen els peixos de granja? Sí. Viuen amuntegats, en aigües on mengen i defequen, i la seva orina és molt tòxica. Cal reduir la densitat. Els salmons, animals migratoris, passen la vida en gàbies, i a causa de l’amuntegament el risc que tinguin malalties és molt alt. Ara s’està substituint l’ús excessiu d’antibiòtics per vacunes.
Vacunen els peixos? Sí, amb injeccions, individualment. Un altre dels grans problemes són els paràsits.
Com els alimenten? Pesquen anxova i sardina salvatges que converteixen en farina i oli de peix per alimentar peixos de piscifactoria, porcs i pollastres. No té cap sentit, els donem als peixos el que ens podríem menjar nosaltres.
Les granges al mar són millors? Tots els excrements, pinsos i medicacions que se’ls dona en el cicle productiu, d’un a tres anys, tenen un impacte ambiental brutal, fins al punt que quan acaba un cicle de producció de salmó han de passar mesos i fins i tot anys perquè el substrat del mar es regeneri.
Un altre tem aésco m els matem. Aquest és un gran tema. El reglament europeu diu que tot animal de granja ha de morir sense patir, sense dolor i sense estrès. Però per exemple a Espanya, el llobarro i l’orada moren en aigua amb gel, i aquesta és una agonia de quaranta minuts d’asfíxia. Amb els vaixells de pesca ocorre el mateix, moren d’asfíxia lentament.
Sembla una mort cruel. Ho és. No tenim empatia cap als peixos, entre altres coses perquè no es queixen, no xisclen en l’aire, on no són capaços de comunicar-se, però a l’aigua sí que ho fan, es comuniquen fent sons amb les brànquies, la bufeta natatòria, les dents...
El silenci dels peixos és un desavantatge. Fa que siguem més insensibles al seu patiment. Cal fer les coses millor, per ells, per la nostra salut i pel medi ambient. Cal canviar el sistema de producció. Si la gent visités les granges i els escorxadors tindria més interès a canviar les coses.
Potser són massa diferents. Sí, però si els coneixes una mica, si veus per exemple els seus rituals d’aparellaments, et meravelles.
Expliqui’m. Hi ha un peix de 15 centímetres que per atreure la femella dibuixa a la sorra una estructura simètrica que és com un mandala; d’altres construeixen pèrgoles i la femella escull. Després, en la majoria d’espècies, els mascles tenen cura dels ous i de les cries.