L’FBI va investigar si Trump era un agent de Rússia

La conducta del president va despertar el 2017 les sospites de l’Agència Federal

Una possible obstrucció de la justícia i una hipotètica coordinació Trump-Rússia van motivar la indagació. Al seu torn, Robert Mueller, fiscal especial i excap de l’FBI, continua investigant la ingerència russa en la campanya electoral dels EUA.

Fa no tant de temps la idea que l’FBI investigués el president dels Estats Units d’Amèrica per esbrinar si treballava a les ordres de Rússia hauria semblat un pobre argument d’alguna novel·la o pel·lícula de Hollywood destinada al fracàs, però és exactament el que va passar a mitjans del 2017 amb els primers mesos de la increïble presidència de Donald Trump.

Les decisions i la manera d’actuar del president eren una amenaça per a la seguretat nacional? Treballava secretament a les ordres del Kremlin? O havia caigut sense saber-ho sota la influència de Moscou? Aquestes i altres preguntes són les que els investigadors federals pretenien respondre quan, en una decisió sense precedents, alarmats per la conducta del nou inquilí de la Casa Blanca, van obrir una investigació de contraespionatge sobre Trump, segons la declaració confidencial de diversos agents al Congrés a què ha tingut accés The New York Times.

Per posar en context que l’FBI hagi investigat si Trump era un agent rus cal rebobinar fins a diversos moments clau de la història. Primer, fins al caòtic mes de maig del 2017, quan Trump va acomiadar el director de l’FBI, James Comey. El president va relacionar diverses vegades la decisió amb la seva nosa per la investigació que l’agència duia a terme sobre la ingerència russa en les eleccions del 2016. Tot apuntava, com s’ha confirmat després, que el Kremlin estava ajudant Trump a arribar a la presidència. Comey, en conseqüència, es negava a tancar la investigació malgrat que Trump li havia demanat lleialtat. El president va comentar a una delegació russa al despatx Oval que “acabo de fer fora el cap de l’FBI. Estava boig, realment tronat”. També va confessar que tenia “una gran pressió per Rússia” però que ara se l’havia “tret de sobre”.

Cal remuntar, així mateix, fins a la recta final de la cursa electoral del 2016, sacsejada per la campanya de desinformació i propaganda que el Kremlin havia muntat per beneficiar Trump. El candidat republicà va tornar aquest favor suavitzant la postura del seu partit sobre Rússia, aleshores sotmesa a sancions per haver envaït Ucraïna dos anys abans. Trump, alhora, es desfeia en afalacs cap a Vladímir Putin.

Finalment s’ha de rebobinar fins als anys noranta, quan un ostentós constructor de Nova York va començar a fer negocis amb oligarques russos que l’havien ajudat a superar una greu sotragada econòmica. Així va teixir una xarxa de contactes que arribava fins al Kremlin i li permetria negociar la construcció d’un gratacel Trump a Moscou, un edifici que havia de ser el més alt d’Europa. El projecte no el va aparcar fins i ben entrada la campanya per la presidència.

Les sospites sobre els lligams entre la campanya de Trump i Rússia venien de darrere (el seu cap de campanya, ara a la presó, va dimitir per haver treballat en secret per a polítics ucraïnesos prorussos), però no va ser fins a l’acomiadament de Comey quan l’FBI es va decidir a investigar-ho. Una part de la investigació era de caràcter criminal i pretenia aclarir si Trump havia incorregut en un delicte d’obstrucció de la justícia quan el va fer fora. L’altra, desconeguda fins ara, era una operació de contraespionatge per aclarir si Moscou exercia alguna mena d’influència sobre Trump obligant-lo a obrar en defensa dels interessos russos.

L’FBI es va excedir quan va prendre l’explosiva decisió, com sostenen alguns exagents? Eren tots una colla de corruptes ressentits, tal com ahir va assegurar en una furiosa tanda de tuits el president Tump? Les conclusions del Departament de Justícia no se saben: Robert Mueller va assumir la investigació tot just va ser nomenat fiscal especial per a la trama russa, una decisió que Trump va prendre pressionat pels seus assessors i que fa temps que lamenta. Mueller encara no ha acabat una feina que Trump qualifica de “caça de bruixes”, “una farsa” orquestrada per enfonsar la seva presidència. El seu advocat ha anticipat que podria suprimir parts de l’informe abans de remetre’l al Congrés.

“Molt divertit, això de Comey. Tothom volia que fos acomiadat”, va dir Trump en un dels cinc tuits que va llançar a primera hora del matí sobre el tema. En efecte l’FBI estava a l’ull de l’huracà quan va posar el focus en Trump. La causa eren les erràtiques decisions de l’ara exdirector sobre els correus electrònics de Clinton, una investigació que va reobrir just abans de les eleccions i que les va condicionar clarament, i que després va acabar en res.

És cert que Trump ha mantingut i endurit les sancions a Rússia, però no ha criticat mai Putin en públic. El juliol passat a la cimera a Hèlsinki Trump va indignar el seu propi partit quan va donar per bona la paraula de Putin que no va interferir en les eleccions, en contra de la conclusió dels seus propis serveis d’intel·ligència i la justícia dels Estats Units.

INVESTIGACIÓ EXCEPCIONAL L’FBI volia saber si Trump treballava per a Rússia en secret o estava sota la seva influència

CAS OBERT El fiscal especial que dirigeix les indagacions encara no ha revelat cap conclusió