La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sánchez a PP i Cs: “Esperin asseguts fins a l’any 2020”
El president assegura a Barcelona que esgotarà la legislatura i demana suport als independentistes per als comptes Esquerra i el PDECat subratllen que la solució per a Catalunya no és pressupostària
El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va buscar ahir un pla general molt diferent a l’ofert en la seva última visita a Barcelona el 21 de desembre passat. Si aquell dia va celebrar un Consell de Ministres a la Llotja de Mar entre grans mesures de seguretat i envoltat per manifestants independentistes, ahir va rebre un bany de masses al Fòrum on diversos milers de simpatitzants socialistes li van oferir afecte i suport.
Un buscat canvi del marc simbòlic respecte al 21-D, però també un bàlsam per a una setmana de dol després de perdre Andalusia –antigament feu de vots i reserva espiritual socialista–, per reforçar el missatge amb què el líder del PSOE va redoblar ahir la seva pressió sobre els independentistes per tal que donin suport als pressupostos generals de l’Estat: la seva voluntat i determinació és la d’esgotar el seu mandat i arribar fins al 2020 amb comptes públics o sense.
Entre altres raons perquè, va dir, està convençut que el projecte polític de “transformació” de Catalunya i Espanya que ha posat en marxa té un ambiciós horitzó de 15 anys. Va voler així Sánchez, que va citar en nombroses ocasions l’excanceller socialista alemany Willy Brandt com a referent davant temps convulsos, eliminar la idea que el seu pas per la Moncloa serà efímer, tal com vaticina l’oposició, que no deixarà empremta.
Al contrari. Sánchez va subratllar que la seva aspiració és la de “canviar el futur governant el present”. No en va, la frase més contundent i comentada del míting al Centre de Convencions de Barcelona va ser aquesta advertència al Partit Popular i Ciutadans (però també de forma velada als independentistes): “Que esperin asseguts els que reclamen eleccions, governarem fins al 2020”.
Un missatge, emperò, que no ha de ser interpretat com una renúncia a provar de tirar endavant els comptes del 2019, o que baixarà la pressió sobre el PDECat i ERC per aconseguir-ho, sinó tot el contrari: és la reafirmació que amb el seu suport o no als pressupostos, el seu és un Executiu que se sent fort i que té la determinació de governar fins al final.
“Estem davant un canvi d’època, amb nombrosos desafiaments socials i econòmics, que provoquen incertesa en la ciutadania, tots sabem que res no serà igual, però això no significa que no puguin anar a millor”, va dir Sánchez, acompanyat per Meritxell Batet, Miquel Iceta i Jaume Collboni, amb un buscat to presidencial. No hi va haver, en canvi, ni anuncis d’ofertes a l’independentisme, que li exigeix algun moviment de cara al judici de l’1-O que començarà a final de mes o principis de febrer, ni asos a la màniga presidencial. Únicament la constatació d’un projecte de pressupostos que per primera vegada complirà amb les xifres de l’addicional tercera de l’Estatut del 2006. Una xifra per a Catalunya que superaria un 18% de la inversió territorialitzada a tot Espanya.
“Són uns pressupostos carregats de valors socials i sentit comú, demano el suport de les forces polítiques per permetre que Espanya i Catalunya avancin”, va declarar el líder socialista en una mena de crida general a la responsabilitat. I com a objectius generals més enllà de l’eterna qüestió catalana va assenyalar tres línies d’acció: modernitzar l’economia, generar més ocupació fins a deixar la taxa d’atur en un 14% i reconstruir l’Estat de benestar.
En aquest intent d’embarcar el PDECat i ERC al vaixell dels pressupostos va rebre l’ajuda del primer secretari del PSC, Miquel Iceta. “El no als pressupostos és impossible, que no caiguin en la contradicció, que no demanin més recursos i rebutgin aquest projecte de pressupostos”, va proclamar.
Iceta va lamentar, així mateix, que la “voluntat de diàleg” del president topi amb les dificultats que li està posant l’independentisme i el que va definir com el “trifachito” andalús, les “tres dretes del PP, Cs i Vox”.
Sánchez va explicar que lluitarà per “abolir la política de blocs a Catalunya”, i recuperar la convivència amb pactes transversals i duradors. Per això va considerar imprescindible la “lleialtat” del PP i Ciutadans, però sobretot que els independentistes assumeixin que les urnes han dit reiteradament que “no són majoria social” i que passin del “monòleg al diàleg”. Un clar retret als constants menyspreus del Govern de Quim Torra a la seva mà estesa. “No és hora ja que la Generalitat governi i resolgui els problemes de tots els ciutadans?”, va preguntar retòricament.
Sánchez no va deixar passar l’oportunitat de carregar contra el pacte entre PP i Ciutadans, que deixarà al socialisme sense el control d’Andalusia després de 37 anys. “Són els voxonaro de la política espanyola, busquen la involució”, va dir per recolzar-se en el vot de Vox per a la investidura de Juan Manuel Moreno. “S’equivoquen els que al segle XXI es posen contra les dones perquè perdran”, va sentenciar.
PROJECTE AMBICIÓS El president defensa els comptes pel seu alt “contingut social” i de transformació
CRÍTIQUES A PP I CS “Són els ‘voxonaro’ de la política espanyola, només volen la involució”
CAP OFERTA NOVA El compliment de les inversions que recull l’Estatut és l’última carta de Sánchez