La Vanguardia (Català-1ª edició)
El càncer uneix les grans farmacèutiques
L’augment de pacients eleva les vendes però es disparen els costos de l’R+D
La lluita contra el càncer s’ha convertit en la principal àrea de negoci de les companyies farmacèutiques, que el 2017 van ingressar més de 96.000 milions d’euros amb la venda de tractaments oncològics. Tot i això, l’augment en els costos en R+D per llançar nous fàrmacs ha estat encara més gran i ha abocat les grans farmacèutiques a una cursa de compres i fusions. Des de l’1 de gener, Bristol-Myers Squibb ha anunciat la compra de Celgene per 65.000 milions d’euros, en l’adquisició més important de la història del sector, i Eli Lilly ha comprat Loxo Oncology per 7.000 milions. “Les compres i fusions continuaran”, adverteix Silvia Ondategui-Parra, sòcia global de Ciències de la Vida de la consultora EY, que també assenyala que totes les empreses tenen departaments sencers buscant oportunitats. I aquesta setmana, a la J.P. Morgan Healthcare Conference, un esdeveniment de referència al sector, els màxims executius de Gilead, Merck & Co i Pfizer ho van reconèixer obertament. “Primer i abans que res estem focalitzats en fusions i adquisicions”, va assenyalar Robin Washington, director financer de Gilead, mentre que el conseller delegat de Merck, Ken Frazier, va reconèixer que “de fet, hem intentat diverses operacions que no hem aconseguit tancar”.
“La despesa en medicaments contra el càncer creix molt perquè la població envelleix i cada vegada hi ha més càncers. I perquè, a més, els nous medicaments funcionen, de manera que el pacient no mor i la malaltia es fa crònica”, assenyala Javier Cortés, director de l’àrea de càncer de mama de l’hospital Ramón y Cajal i investigador clínic de Vall d’Hebron Institut d’Oncologia(VHIO). “En el càncer, a més, no hi ha dos tumors iguals i la investigació avança cap al desenvolupament de fàrmacs personalitzats, que són molt efectius, però en pocs pacients, cosa que fa que el cost del tractament de cada un sigui més alt. I, finalment, les autoritats sanitàries són molt més exigents amb els assajos clínics: fa 15 anys un fàrmac s’aprovava si demostrava l’eficàcia en assajos amb 300 pacients. Ara fan falta moltíssims més pacients, els controls i les auditories són més estrictes i el cost de desenvolupar només un medicament pot superar els 1.000 milions d’euros”, assenyala.
Segons un estudi de la revista JAMA, desenvolupar un nou medicament contra el càncer costa de mitjana 7,3 anys d’assajos i 560 milions d’euros. Aquesta xifra, tot i això, no té en compte el finançament dels assajos que fracassen, que eleva el cost mitjà de llançar un nou fàrmac a 1.900 milions d’euros per a una companyia, segons un estudi de la consultora Deloitte, el doble que el 2010. Roger Villarino, soci de Salut i Ciències la Vida d’aquesta consultora assenyala que “amb les fusions, els laboratoris volen escurçar els terminis d’investigació dels nous fàrmacs i també els costos”. Segons la consultora, la tornada prevista de l’R+D farmacèutica, en totes les àrees terapèutiques, ha disminuït a un 1,9% el 2018, el seu nivell més baix des que la firma va iniciar els estudis.
Les vendes de medicaments contra el càncer creixen a un ritme anual d’un 13%, cosa que doblarà els ingressos de les companyies el 2024, però posa contra les cordes els sistemes sanitaris que hauran de pagar-los i que miren d’abaixar els preus dels fàrmacs o fins i tot de no incorporar-los. “El gran repte és garantir l’accés als nous tractaments”, reconeix Silvia Ondategui. Segons Javier Cortés, “la decisió de quin és el millor tractament per a un pacient hauria de ser del metge, i ara, en canvi, qui sovint decideix què es pot utilitzar és el director de farmàcia d’un hospital o una conselleria”.
Les vendes creixen un 13% anual: ara són de 96.000 milions i el 2024 es doblaran Llançar un nou medicament costa 7,3 anys i 560 milions, el doble que el 2010