La Vanguardia (Català-1ª edició)
Jordi Moreno
El dic més gran dels Països Baixos serà un baluard contra el canvi climàtic i servirà per generar energia neta
EXPERT EN TECNOLOGIA DE L’AIGUA
El català Moreno és el director de projectes del Centre d’Expertesa en Tecnologia de l’Aigua de Leeuwarden, que planeja aprofitar l’ampliació del dic més gran d’Holanda per generar electricitat a partir de la salinitat de l’aigua.
Els magres resultats de la cimera del clima de Katowice (Polònia) es van rebre amb preocupació a Amsterdam. Que la temperatura mitjana del planeta no augmenti més d’1,5 graus a finals de segle és vital per als Països Baixos, assentats sobre un delta, amb un terç del seu territori per sota del nivell del mar i dos terços sotmesos al risc d’inundacions, de les quals els salva el complex de dics, comportes hidràuliques, canals, rescloses i estacions de bombatge més gran del món.
Si, com preveuen els experts del Grup In ter governamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de l’ONU, el nivell del mar puja entre 30 i 60 centímetres el 2100 (estudis del Govern holandès temen que siguin un o dos metres), i el Rin, el Mosa i l’Escalda es desborden amb més freqüència a causa del desglaç i de pluges més intenses, les defenses actuals seran insuficients. I encara és viu el record del desastre del 1953, quan un enorme temporal al mar del Nord, combinat amb una marea viva, va causar més de 1.800 morts i ingents danys materials, cosa que va impulsar la construcció a Zelanda d’un Pla Delta d’ infraestructures que v acostar l’equivalent de 5.000 milions d’euros.
De manera que ja es treballa per reforçar la protecció més gran del país, l’Afsluitdijk, el dic de 32 quilòmetres de longitud i 90 metres d’amplada construït amb 36 milions de metres cúbics de sorra i pedres que el 1932 va separar el Zuiderzee, una badia de 5.000 quilòmetres quadrats, de la resta del mar, i la va convertir en l’actual IJsselmeer, reserva d’aigua dolça per a 2,5 milions de persones i per a la pròspera agricultura intensiva nacional. La construcció d’aquesta gran
muralla va ser la resposta a una altra gran inundació registrada el 1916, però també a la necessitat de guanyar terres al mar d’una nació densament poblada en què eren freqüents les fams. L’operació més important d’aquesta mena en la història va permetre crear una nova província, Flevoland, de 1.400 quilòmetres quadrats, en la qual avui vid’evacuar uen més de 400.000 persones. El 1953 aquesta colossal obra d’enginyeria va salvar el nord del país de la fúria de l’oceà, que es va acarnissar amb el sud.
“El dic ha d’estar preparat per a una tempesta que té lloc una vegada cada 10.000 anys, però el canvi climàtic pot augmentar aquesta freqüència”, assenyala Tjalling Dijkstra, màxim responsable del projecte De Nieuwe Afsluitdijk (El nou Afsluitdijk), que pretén fer de la infraestructura “un aparador del que podem aconseguir en matèria de desenvolupament sostenible”. Les innovacions energètiques i ambientals previstes es presenten a l’avantguardista edifici inaugurat a la primavera a l’assentament de Kornwerderzand, sobre la mateixa barrera, que ha rebut més de cent mil visitants.
D’aquí al 2020, el dic, que també és una presa que reté l’aigua del llac i regula la seva sortida al mar, i sobre el qual passa una autopista que recorren més de 50.000 vehicles diaris, serà ampliat (un metre més d’alçària), reforçat i reformat, amb angles més baixos que dispersaran les onades. Es faran servir 75.000 blocs de formigó de 6.500 quilos, dissenyats perquè quan encaixin no es puguin tornar a separar, i es construiran bombes capaces l’equivalent de dotze piscines olímpiques per minut, amb una inversió global de mil milions d’euros que ha de garantir la plena eficàcia de la muralla muralla almenys fins al 2050.
A més de combatre contra els elements, l’Afsluitdijk es convertirà en una gran planta de producció d’energies netes. Ja estan en marxa vuit projectes, als quals s’afegiran cinc més fins al 2023, que inclouen illes flotants de panells solars, turbines i cometes submarins que aprofitaran el flux del llac cap al mar, un parc eòlic, una carretera amb un paviment que generarà energia fotovoltaica i una instal·lació que utilitza el diferencial en concentració salina de l’aigua entre els dos costats per generar electricitat mitjançant l’intercanvi d’ions, una tecnologia d’avantguarda que “aplicada a un 30% dels rius que arriben al mar al món podria proporcionar llum a tot el planeta”, garanteix el català Jordi Moreno, un dels investigadors que l’han desenvolupada.
A més, per primera vegada es perforarà el dic perquè el creui un riu artificial pel qual els salmons, les anguiles i altres espècies migratòries podran tornar a l’altre costat de la barrera gairebé un segle després. La seva forma de serpentí de quatre quilòmetres impedirà que l’aigua salada penetri en l’IJsselmeer, ni tan sols durant les pitjors tempestes, i serà la mateixa marea la que impulsarà els peixos cap amunt: “Treballem amb l’aigua, no contra ella”, destaca Kees Terwisscha, portaveu del Fish Migration Project (FMP).
La superfície total de l’obra equivaldrà a la de 60 camps de futbol, precisa Erik Bruins-Slot, director general de l’FMP (i familiar d’un exajudant de Cruyff al Barça), que augura que “en deu o quinze anys es podria recuperar la pesca al llac”, on pesquen 38 embarcacions (el 1900 n’hi havia 3.000), amb 250-350 milions d’exemplars, i que el riu artificial, amb les seves potencialitats turístiques, pot crear 3.000 llocs de treball, tot això sense un sol euro de finançament públic.
Mentre tem i es prepara per als efectes dels temporals i les inundacions, el país dels canals comença a patir altres efectes menys esperats de l’escalfament global. “Els últims anys hem viscut episodis d’escassetat d’aigua. Aquest mateix estiu hi ha hagut restriccions i no es permetia ni regar jardins ni rentar cotxes. I l’agricultura s’ha vist afectada. No ho hauríem pogut pensar mai!”, es lamenta Tjalling Dijkstra, per a qui, tot i això, “el canvi climàtic no és un problema, és una oportunitat”.
El 1953 l’Afsluitdijk va salvar el nord del país de la fúria de l’oceà, i avui es tem l’augment del nivell del mar La carretera generarà energia fotovoltaica, i el diferencial de salinitat de l’aigua marina i la del llac, electricitat