Infravalorar el pessimisme

ANTÓN Costas escrivia aquesta setmana que el pessimisme està sobrevalorat i convidava a no caure en el desànim perquè així afavorim el triomf dels populismes. L’últim llibre del professor francès Jacques Lecomte, ¡El mundo va mucho mejor

de lo que piensas! (Plataforma), és un intent de demostrar que la humanitat viu millor que en el passat. Lecomte enumera fins a 50 raons per a l’optimisme. Motius per confiar en el futur? Doncs que més de mil milions de persones han escapat de la pobresa l’últim quart de segle, que la mortalitat infantil s’ha reduït a la meitat o que el descens de la criminalitat ha estat espectacular al planeta (a la regió de París la taxa d’homicidis ha caigut un 65% en 20 anys, però també a Nova York hi ha percentatges semblants).

En qualsevol cas, dir que el món va millor no vol dir que vagi bé, però el realisme consisteix a valorar els passos endavant que s’han fet, tot i sabent que queda molt per fer. Hi ha tot un moviment a favor de l’optimisme. Aquest mateix any ha aparegut un llibre de Steven Pinker, En defensa

de la ilustración (Paidós), en què intenta demostrar que la lúgubre avaluació de la situació actual és falsa i que els ideals il·lustrats no han estat mai tan rellevants.

Els dos autors critiquen la premsa per apuntar-se a la visió pessimista perquè consideren que les bones notícies es venen malament. Fins i tot esmenten un estudi dut a terme amb The New York Times en què es demostra que el diari s’ha anat fent més luctuós en l’avaluació de les notícies els últims 40 anys. Per no caure en el desànim, suggeriria tenir present el consell del columnista Manuel Vicent: “La meva lluita per l’existència consisteix que a l’hora de l’esmorzar sigui molt més important l’aroma del cafè que les catàstrofes que llegeixo al diari obert al costat de les torrades”. És una manera intel·ligent d’infravalorar el pessimisme.