La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les ‘armilles’ insisteixen
Novè dissabte consecutiu de protestes a París i a d’altres ciutats franceses
Continuen les protestes sabatines de les armilles grogues en la seva guerra particular contra les desigualtats socials a França que ha mobilitzat milers de gendarmes per desactivar una violència que, per sort, va cada cop més a la baixa.
A tres dies de l’arrencada del gran diàleg nacional proposat pel president Emmanuel Macron, les armilles grogues es van manifestar ahir a París, Bordeus, Nimes, Bourges, Canes i a d’altres ciutats franceses per novè dissabte consecutiu, per exigir més concessions socials al Govern, menys privilegis per a la classe dirigent i un canvi profund del sistema polític vigent des de fa 60 anys.
El desplegament policial va tornar a ser massiu –80.000 agents a tot el territori, 5.000 dels quals a la capital– davant d’una mobilització que va ser superior a la del dissabte anterior tot i que els incidents, fins a l’hora de tancar aquesta edició, van ser limitats, res a veure amb les imatges de guerrilla urbana de dissabtes precedents. A París hi va haver una marxa que va començar de la seu del Ministeri de Finances i va travessar la ciutat, fins a l’Arc de Triomf. Es van practicar més d’un centenar de detencions, la majoria preventives, en els accessos a París, de persones que portaven objectes susceptibles de fer-se servir com a armes.
La concentració parisenca havia estat autoritzada i hi va haver fins i tot un servei d’ordre intern, una cosa que no havia passat abans. La policia estava situada en carrers adjacents a la ruta principal de la manifestació, cosa que va evitar topades directes durant la major part del trajecte. Amb tot, hi va haver algunes escaramusses i episodis violents aïllats, amb ús de gasos lacrimògens i llançament de projectils contra els antiavalots. Una novetat va ser que un dels líders de les armilles grogues, Éric Drouet, present en la manifestació de la capital, va fer una crida a la calma per evitar danys a persones i béns. Després d’arribar a l’Arc de Triomf, Drouet va demanar a la massa que es dispersés. A través de les xarxes socials, l’activista havia animat durant la setmana a participar en la protesta, sota la consigna d’“Anem de rebaixes a París”.
Macron ha de fer pública, demà dilluns, una carta als francesos per emmarcar els objectius del diàleg nacional. Allà podria suggerir fins a on estaria disposat a arribar en concessions addicionals. El president va ser causa de comentaris una altra vegada per una frase, divendres, que els seus crítics van considerar ofensiva. Durant la tradicional salutació de principis d’any al gremi de forners i pastissers, que produeixen la tradicional galette de rois (equivalent al tortell de Reis, que es consumeix durant tot el mes de gener), Macron es va queixar que molta gent –en al·lusió velada a les
armilles grogues– pensin que es poden obtenir coses “sense esforç”.
La figura de Macron era ahir, una altra vegada, el blanc dels manifestants. “No vam tenir mai un president que denigrés tant el poDesprés ble francès”, va dir a aquest diari la Mireille, una infermera jubilada, de 69 anys, mentre marxava pel bulevard Haussmann. “Ell va dient que els francesos no s’esforcen –va agregar la jubilada–. Jo vaig ser infermera i sé la càrrega de treball que suporten. És odiós que parli així”. Segons la Mireille, les concessions fetes fins ara pel Govern “són cacauets”; és a dir, engrunes insignificants. Una de les demandes més insistents és la dels referèndums periòdics sobre les grans decisions. “Les nostres reivindicacions van més enllà d’augmentar el poder adquisitiu –va prosseguir l’exinfermera–. Volem posar la ciutadania en l’Estat. Avui ens demanen de votar una vegada cada cinc anys per algú que els mitjans de comunicació ens han venut. no tenim res a dir. Això no pot continuar així”.
Un altre jubilat, en Jean-Michel, de 74 anys, amb un altaveu a la mà, cridava a la multitud: “Macron, usurpador! Macron és un lladre digne de la banca Rotschild!” El veterà manifestant explicava a qui volgués escoltar-lo que Macron només va obtenir un 18% del vot real del cens, si es comptabilitza l’abstenció i els vots blancs i nuls.
El qüestionament de la legitimitat de Macron i de l’actual Parlament és un argument recurrent entre les armilles grogues. Consideren que el president va ser elegit en la segona volta “per defecte”, per evitar el triomf de la ultradretana Marine Le Pen.
“Polítics, retreu comptes”, deia una gran pancarta. Un dels qui la portava era en Chistophe, de 52 anys, encarregat de projectes en una empresa de construcció. “Democràcia, en grec, vol dir el govern del poble –va dir–. Els polítics són els nostres empleats i ens han de retre comptes. Fa 30 o 40 anys que es burlen de nosaltres, de la massa treballadora que produeix el PIB. És necessari que Macron se’n vagi, aquest és el requisit previ, i que arribi gent intel·ligent amb qui puguem parlar, que ens escolti, perquè aquest torni a ser un país habitable, com ho era abans. No podem ser esclaus de les finances, d’uns apàtrides que es burlen de França, d’Alemanya, d’Espanya. Cal apartar-los. Ells no han de manar. Hem de manar nosaltres”.
“Els polítics ens han de retre comptes, fa 40 anys que es burlen de nosaltres”, diu un manifestant