Els temes del dia

Els dubtes que desperta l’accés de Romania a la presidència de torn de la Unió Europea, i les ombres que planen sobre el futur d’Apple davant la caiguda en les seves vendes.

EN temps convulsos com els que ara viu la Unió Europea, amb la imminent votació sobre el Brexit al Parlament britànic i les seves imprevisibles conseqüències, amb unes eleccions al Parlament Europeu al maig més decisives que mai, amb la reforma de la política d’asil i amb la negociació del pròxim període pressupostari, Europa necessita més que mai una direcció ferma, potent, amb visió de futur. En aquest marc, no sembla que Romania, el país que aquest semestre presideix per primera vegada els treballs de la Unió Europea, sigui l’Estat més adequat per aconseguir aquests objectius.

Bucarest té la responsabilitat de dirigir, encarrilar i harmonitzar els debats durant la seva presidència rotatòria i un dels seus principals desafiaments serà treballar per l’estabilitat de la Unió en un moment decisiu com serà la marxa de la Gran Bretanya, amb acord o sense. El Govern romanès, després dels dubtes plantejats des de Brussel·les sobre les seves capacitats per conduir aquesta etapa convulsa i complexa, ha reivindicat la seva preparació política i logística per assumir aquesta tasca. La Comissió Europea no ha ocultat els seus temors, la qual cosa ha creat tensió amb Romania. Funcionaris comunitaris no veuen a Bucarest efectivitat tècnica ni organitzativa per gestionar un mandat que suposa centenars de reunions, desenes de consells de ministres i diverses cimeres de caps d’Estat i de Govern.

El mandat romanès arrenca llastat per la divisió política interna entre el president del país, el conservador Klaus Iohannis, i el Govern socialista de la primera ministra Viorica Doncila. L’enfrontament entre tots dos ha portat fins i tot que el Tribunal Constitucional romanès hagués de decidir qui dels dos havia de representar el país a les cimeres europees. Aquesta tensió entre les autoritats romaneses no sembla el millor escenari per a una tasca coordinada amb Brussel·les. A més, tant el cap de l’Estat com la cap del Govern flirtegen amb la retòrica antieuropeista.

Romania està sota la lupa de les autoritats comunitàries, que l’han sotmès, igual com a Bulgària, a un sistema de vigilància especial sobre l’Estat de dret, i diversos estats de la UE s’han negat que el país transsilvà pugui accedir a la zona Schengen. L’ingrés romanès a la UE, el 2007, va suposar un gran avenç ja que el PIB s’ha doblat des d’aleshores, però el país pateix encara un greu problema de corrupció, té un sistema judicial molt fràgil i pateix importants desequilibris en els seus comptes amb un dèficit públic disparat. Romania viu una deriva nacional-populista semblant a la polonesa i a l’hongaresa, amb punyalades polítiques entre conservadors i socialistes i acusacions creuades entre el president del país i la primera ministra. Davant aquest panorama la Comissió Europea ha demanat unitat i respecte a l’Estat de dret, que han d’estar per sobre de les disputes internes nacionals.

El club comunitari, clarament dividit en aquests moments en dues concepcions molt diferents sobre què ha de ser la Unió Europea en el futur, necessita un lideratge ferm que cohesioni tots els països membres. Per aconseguir una presidència ja no reeixida sinó simplement acceptable, Romania ha de superar les seves disputes internes i respectar l’Estat de dret. Coordinar aquest semestre la política i la legislació de la Unió entre tots els seus socis no serà tasca fàcil. Per acabar-ho d’adobar, a Romania li tocarà gestionar l’enorme patata calenta que suposarà la sortida del Regne Unit de la UE en les properes setmanes. Caldrà veure si sap estar a l’altura.