La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els primers símptomes del Brexit
Des que es va celebrar el referèndum, l’economia britànica no s’ha enfonsat però presenta les primeres debilitats
Aquell Sant Joan del 2016 el Regne Unit s’havia d’ensorrar en qüestió de dies. Els britànics havien decidit sortir de la UE i tothom es temia el pitjor: una profunda recessió econòmica que enfonsaria el país en la misèria. Dos anys i mig després, a punt de materialitzar-se el Brexit, les dades demostren que no n’hi havia per a tant. La cinquena economia del món ha esquivat pressions i incerteses tot i que alguns sectors comencen a mostrar símptomes de debilitat.
La vida continua igual
A la pràctica, durant aquests dos anys no ha canviat res. Les regles comercials i financeres s’han mantingut intactes, si bé la incertesa s’ha apoderat de totes les decisions. El comportament de l’economia n’ha estat un reflex, comenta Elsa Leromain, investigadora a la London School of Economics, especialitzada en els efectes del Brexit. Les dades mostren com l’economia s’ha expandit aquests dos anys, encara que a un ritme més baix que abans de la votació (creixia a més d’un 2%). El 2016 el PIB va augmentar un 1,8% i el 2017, un 1,7%. Aquest any, els analistes preveuen uns resultats en positiu però pitjors.
El mercat laboral, com un coet
El Regne Unit no registrava una taxa d’atur tan baixa des dels setanta. Només un 4% de la població activa no treballa, un percentatge que ha caigut un punt des del referèndum. Les xifres són “sorprenentment bones”, reconeix Howard Archer, director d’anàlisi econòmica d’EY ÍTEM Club, una organització especialitzada en prediccions econòmiques al Regne Unit. A més, les xifres són fins i tot millors si es té en compte que la majoria de llocs de treball que s’han creat són de llarga durada. “Els resultats responen a la bona marxa de l’economia i a l’aposta de contractar més personal per augmentar la producció pròpia”, explica Archer. Però Leromain és més escèptica perquè, assenyala, molts d’aquests nous Al Regne Unit continuen arribant més persones de les que marxen, però les arribades han caigut des del referèndum del Brexit
llocs de treball són precaris.
Caiguda de les inversions
Amb un escenari d’expansió i plena ocupació, la frenada de la inversió de les empreses britàniques és un indicador clau que demostra com la incertesa ha afectat el teixit empresarial. Les inversions dels tres primers trimestres del 2018 van registrar caigudes consecutives (no passava des de la crisi) i en global, des del referèndum fins ara, la inversió ha crescut només un 2%. Segons Archer, aquesta cautela inversora perjudicarà la productivitat i innovació de les empreses britàniques.
Fugida de capitals
Un informe fet públic aquesta setmana per la consultora EY afirma que els principals bancs i companyies financeres ja han traslladat al continent actius per un valor d’almenys 900.000 milions d’euros. A més, l’informe assegura que moltes de les grans companyies han obert seus a la UE (Dublín, Luxemburg, París) i han creat prop de 2.000 llocs de treball a la UE per protegir-se de la volatilitat i la incertesa. Bancs com Deutsche Bank, Goldman Sachs o Citi ja han traslladat parts del seu negoci fora del Regne Unit.
Arriba menys gent...
Amb la incertesa entorn del tracte que rebran els estrangers que viuen al Regne Unit quan es materialitzi el Brexit, no sorprèn que les arribades de migrants hagin caigut des del dia de la votació. Tot i això, les dades demostren que continuen arribant més persones al Regne Unit de les que se’n van. I que part d’això és gràcies als ciutadans extracomunitaris, que especialment el 2018 van desembarcar a l’arxipèlag.
...I menys talent
Si el Regne Unit és la segona economia d’Europa és gràcies al talent que ha generat i ha aconseguit captar del continent. La inquietud que ha generat el Brexit també ha minvat l’arribada d’estudiants comunitaris a les universitats britàniques. Segons el grup Russell (format per 24 centres de referència, entre els quals Cambridge i Oxford) la xifra d’estudiants de la UE que s’han matriculat en el curs 2018-19 ha crescut tot just un 1% respecte al curs anterior, mentre que les matrícules de postgrau han caigut un 5% i dels postgraus d’investigació un 9%.
La lliura és feble
Una de les principals víctimes del Brexit ha estat la lliura. Sobrevalorada abans del referèndum, es va desplomar de cop els dies següents i no s’ha recuperat des d’aleshores pels dubtes sobre la futura relació comercial del Regne Unit amb la UE. Però la incertesa política no ha de ser dolenta per a tothom. “Aquesta caiguda ha beneficiat les companyies britàniques, que ara poden exportar amb més facilitat. Si el principal índex borsari britànic, el FTSE 100, ha crescut des de la votació fins ara és gràcies a aquest factor”, explica Archer.
La vida és més cara
La depreciació de la lliura va incrementar el cost d’importació de moltes mercaderies, cosa que ha provocat augments del preu final dels productes, diu Leromain. Si el juny del 2016 la inflació era d’un 0,5%, a finals del 2017 va superar un 3% i ara està al voltant d’un 2,5%. La vida és més cara per als britànics, si bé, per primera vegada en una dècada, aquest any els salaris han crescut a més ritme que la inflació.
El consumidor, desanimat
Des del referèndum la confiança del consumidor ha anat caient fins a tocar fons aquest desembre. Com a conseqüència hi ha hagut una caiguda del consum en àmbits clau. Les matriculacions de cotxes al Regne Unit van caure un 6,8% el 2018, (el segon any consecutiu de descensos) i aquest desembre, les vendes al consumidor es van estancar, els pitjors resultats des del Nadal del 2008, segons el Consorci Britànic del Comerç Minorista. La pujada de preus de l’habitatge també mostra símptomes d’alentiment.
La inversió de les companyies ha caigut i les grans han traslladat actius al continent El PIB segueix creixent i l’atur està en mínims, però el consumidor està incòmode