La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’optimisme de Sánchez
Pedro Sánchez vol gestionar políticament el judici de l’1-O, la sentència i les seves possibles conseqüències; amb aquest argument també mira de convèncer els independentistes perquè li facilitin continuar a la Moncloa
El president Quim Torra té previst convocar una segona reunió de l’anomenada Taula pel Diàleg del Parlament el pròxim 8 de febrer. Al novembre Torra va convocar tots els partits a aquest nou fòrum, però se’n van autoexcloure Ciutadans, el PP i la CUP. Els que s’hi van asseure representen 90 diputats, és a dir, dos terços de la Cambra catalana, que seria la majoria necessària, per exemple, per a una reforma de l’Estatut. Pedro Sánchez, que advoca per aquesta via, va insistir davant Torra en la seva reunió a Barcelona perquè rellancés aquesta taula pel diàleg, i la intenció del president Torra de convocar-la ben aviat reflecteix que s’intenten mantenir els ponts entre la Moncloa i el Palau de la Generalitat.
Tot i això, se’n pot esperar poca cosa, d’aquestes reunions, almenys a curt termini. La Taula pel Diàleg va ser una iniciativa del líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta, a l’estiu. La fotografia de partidaris i detractors de la independència al voltant d’una taula, traspassant els ferris blocs que han dominat la política catalana els últims anys, va ser l’èxit més important –per no dir l’únic– d’aquesta cita. Només va servir per constatar les profundes diferències entre els presents. Ningú no es va sortir del seu guió mil vegades repetit.
És a dir, tant Junts per Catalunya com ERC van posar com a línia vermella el referèndum d’autodeterminació, que el PSC va rebutjar mentre proposava la reforma de l’Estatut i la Constitució. Els comuns es van situar en una posició intermèdia, a favor d’aquests canvis legals però sense renunciar al referèndum amb un pacte de claredat previ sobre les condicions en què s’hauria de celebrar.
Pedro Sánchez considera que el màxim a què pot arribar és a una reforma de l’Estatut que permeti més autogovern per a Catalunya. Però fins i tot en el cas molt remot que els dos terços avalessin aquesta via, el projecte quedaria coix perquè no tindria l’aval del principal partit de l’oposició a Catalunya, Ciutadans, que podria posar moltes més traves al pas de la reforma pel Congrés dels Diputats. Així doncs, la possibilitat d’avançar sobre el fons del conflicte és més que verda. Tot i així, Sánchez continuarà insistint que és imprescindible un acord a Catalunya. Primer, perquè està convençut que és l’únic camí i, segon, perquè aquest discurs li permet afluixar una mica la pressió sobre la seva persona.
Mentrestant, la majoria dels protagonistes se centren a gestionar els pròxims mesos. També Sánchez. El president del Govern central vol gestionar políticament el judici de l’1-O, la sentència i les seves possibles conseqüències des de la Moncloa. En contra de l’opinió d’alguns dirigents socialistes, que precisament consideren que hauria de fugir d’aquest embolic.
Sánchez ha agafat cert gust a exercir la política al caire de l’abisme i es mostra optimista davant els seus col·laboradors en les possibilitats de convèncer els grups independentistes al Congrés perquè aprovin els pressupostos de l’Estat. Per això, els ha fet arribar per diverses vies l’argument que els resulta més convenient que sigui ell qui estigui a la Moncloa quan es dicti sentència (possiblement entre el juny i el setembre) i que pensa continuar a la Moncloa, preferiblement amb l’oxigen dels pressupostos, però no necessàriament. Per pressionar en aquesta línia, la setmana passada Iceta va anunciar que el PSC negociaria els comptes de la Generalitat si primer els independentistes aproven els de l’Estat, una cosa que el PSC no preveia fa uns mesos, concentrat a recuperar el vot que ha marxat cap a Ciutadans. I el Govern socialista ha augmentat la dotació prevista en infraestructures.
El primer obstacle per salvar és la presentació d’esmenes a la totalitat del pressupost al Congrés a finals de febrer, poc després que comencin les sessions del judici per l’1-O. El PDECat pot presentar una esmena a la totalitat per tombar els comptes i que ni tan sols es debatin o bé donar suport a la de PP o Ciutadans. Això últim no sembla factible, però tampoc no és probable que la dreta doni suport a la que presentin els independentistes. Així doncs, Sánchez encara té moltes esperances que pugui salvar el tràmit i guanyar temps. En qualsevol cas, si ERC i el PDECat tomben la tramitació del pressupost, el PSOE ho presentarà com una aliança entre aquests partits i la dreta per fer fora Sánchez de la Moncloa.
Una altra cosa és la votació definitiva dels comptes, més endavant. Aquí l’optimisme ja és només per als més convençuts. Serà molt difícil per a l’independentisme cridar a la mobilització contra l’“opressió de l’Estat” aprofitant el judici alhora que es dona la llum verda completa al pressupost. Els presos tindran un paper destacable en aquesta decisió, com ja va passar quan van aplanar la celebració del Consell de Ministres a Barcelona amb les seves crides a la calma. Aleshores potser hauran passat les municipals i el panorama polític pot haver canviat. Llavors veurem si el tret que més defineix Sánchez és l’optimisme raonable o la temeritat infundada.
El president va demanar a Torra que rellancés la Taula pel Diàleg del Parlament, que es reunirà ben aviat
El Govern central vol acostar el debat de les esmenes a la totalitat del pressupost a la campanya municipal