Presoners de les seves paraules

El debat sobre els pressupostos és una ferida al discurs independentista que ha relegat fins i tot l’anunci de la candidatura per a Barcelona de Quim Forn des de la presó de Lledoners. ERC i el PDECat admeten que l’escenari és més complex del que pinta el president de la Generalitat, a qui s’ha exclòs a la pràctica de la decisió sobre si s’ha de donar temps a Pedro Sánchez i permetre la tramitació dels comptes. No perquè ho digués Joan Tardà, sinó perquè el mateix Carles Puigdemont —amb Torra al seu costat— va situar la decisió en mans dels grups parlamentaris al Congrés, lluny del Govern i de JxCat.

Torra és més presoner que mai de les seves paraules. Dimecres al matí va negar qualsevol possibilitat que ERC i el PDECat donessin una oportunitat als pressupostos i a la tarda va augurar una crisi al Govern si el vot dels socis independentistes era diferent. Entre un anunci i l’altre els republicans havien avisat el president que només ERC decideix a ERC, i, tot i així, Torra va sucumbir vehementment davant d’un micròfon a la política del no a tot el que no sigui un referèndum.

La situació evidencia les dificultats del president per controlar el llenguatge polític. Al Govern recorden que la seva presidència per delegació no li permet afrontar cap crisi ni remodelació del Consell Executiu —pot, això sí, renunciar—, així que la frase passarà a reposar en un calaix de la taula de Companys amb l’ultimàtum de novembre a Sánchez o la purga als Mossos.

Torra va dir que no als pressupostos abans de veure’ls i als escons del PDECat van replicar que “pas per pas”. La majoria de la direcció postconvergent, que serà demà a Waterloo, és partidària de tramitar els comptes i fins i tot hi ha qui defensa negociar per votar a favor, però l’ascendent de Puigdemont pot portar el debat intern al col·lapse. L’expresident era contrari a votar la moció de censura que va portar Sánchez a la Moncloa i ara no vol una segona volta amb els pressupostos. ERC, expectant, també retarda el seu posicionament. La reflexió a l’executiva es va iniciar divendres a Ginebra amb Marta Rovira, però la decisió es prendrà a la seu republicana amb la vista posada a Lledoners i Madrid, on Pere Aragonès explota el doble paper de vicepresident del Govern i delegat acreditat d’Oriol Junqueras.

Per contra, la Moncloa veu en Torra només un activista i ha començat a diversificar els seus interlocutors a Catalunya a la recerca d’un relat més enllà del procés independentista. De Foment del Treball a la PAH, però també amb els alcaldes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Es volen diversificar, així mateix, els objectius públics d’inversió. “Invertir no és transferir a la Generalitat”, avisen des de Madrid. L’AMB és una destinació interessant per a la Moncloa i les cartes ja estan sobre la taula. A la reunió de dijous amb el secretari d’Estat de Política Territorial tres edils sobiranistes van reprendre el Govern de Sánchez per la presó preventiva dels líders de l’1-O, malgrat que van confessar que la música de recuperar inversions estatals els seduïa. “Si els agrada la música, per ballar calen dues persones”, va replicar l’enviat governamental. Torra no vol ballar, i la resta?

Mentre el PDECat i ERC es decideixen, a Madrid recorden que “invertir no és transferir a la Generalitat”