La Vanguardia (Català-1ª edició)
Primera dosi de moral
Els Mossos reben alleujats la interlocutòria que els exculpa d’espionatge polític, però continuen a la diana
No es pot concloure que les investigacions no estiguessin guiades pel propòsit de salvaguardar l’interès públic i, per tant, no són una desviació de poder”. Aquesta és una de les afirmacions que sosté el titular del jutjat d’instrucció número 22 de Barcelona, Juan Emilio Vilá Mayo, a la interlocutòria amb què l’1 de gener va donar carpetada a les acusacions contra els Mossos d’Esquadra acusats d’haver creat una Gestapo que, fent ús de fons reservats, va actuar per motivacions exclusivament polítiques. Les afirmacions del magistrat, al marge de l’evolució dels recursos presentats per querellants i la Fiscalia, han estat la primera injecció exterior de moral per a una organització policial que continua, 15 mesos després que fossin col·locats al centre de la diana de totes les polèmiques i escàndols, amb el cap cot.
Si es pogués concentrar en un sol recipient tot l’estat d’ànim dels Mossos i utilitzar uns quants adjectius per definir-lo, serien desànim, cansament i un constant estat d’alerta per la certesa de què, facin el que facin, seran fiscalitzats i novament instrumentalitzats. Divendres el Diari Oficial de la Generalitat va publicar la creació de les noves 750 places, una notícia que arriba després d’una absència de promocions de set anys que ha comportat que ja no hi hagi cap agent menor de 30 anys entre els gairebé 17.000 mossos d’esquadra. Una gran notícia que amb prou feines va generar entusiasme al col·lectiu.
Tots tenen molt present que el major Josep Lluís Trapero, la inta” tendenta Teresa Laplana, un bon nombre de comissaris i intendents de la direcció i desenes de mossos estan sent investigats per les seves actuacions l’1 d’octubre i les jornades anteriors. En el cas dels dos primers, les penes sol·licitades per la Fiscalia són d’11 i 4 anys, respectivament. És un panorama judicial que manté l’organització completament amortallada.
Un exemple. Uns quants comissaris coneixien des del 2 de gener la interlocutòria del jutge de Barcelona que els exonerava de les greus acusacions que s’havien abocat contra el col·lectiu. En un altre moment no s’hauria tardat ni un segon a difondre un escrit judicial que desmuntava de manera rotunda la tesi que els Mossos eren una policia política al servei del procés. Però no es van atrevir. No va ser fins que el mateix gabinet de comunicació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va difondre la interlocutòria quan la direcció de la policia catalana va emetre un contingut comunicat en què reiterava que sempre han treballat amb criteris professionals. Mesurant cada paraula per no ofendre ningú, perquè des de fa molt de temps actuen i prenen decisions conscients que tothom els observa. I que qualsevol cosa que passi dins és instrumentalitzada i amplificada per tothom.
Ningú no pot dubtar que al si d’altres forces de seguretat, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil o l’Ertzaintza, hi ha funcionaris de totes les adscripcions polítiques. I fins i tot hi ha espai per als que senzillament passen de tot, fidel reflex de la societat diversa on treballen i viuen. “Als Mossos passa exactament el mateix, però constantment s’explica que estem en una guerra permanent”, reflexiona un intendent.
Precisament aquesta última setmana dos col·lectius de mossos de signes absolutament oposats, Guilleries i Unió de Mossos per la Constitució, utilitzaven les xarxes socials per dedicar-se més que insults. Des del costat independentista es va facilitar la identitat i el lloc de treball de l’agent de la brigada mòbil (Brimo) que va dir “idio- a un agent forestal després de la cèlebre frase de “la República no existeix”. Els de l’altre costat van reiteradament a determinats mitjans de comunicació per assegurar que són marginats a l’organització pels seus ideals polítics. “Les seves disputes són àmpliament difoses. Per què ningú no es pregunta a quants dels 17.000 mossos representen realment aquests col·lectius?”, adverteix un sergent.
Quants dels policies independentistes i republicans, amb la infinitat de modalitats que comporta l’etiqueta, se senten representats per determinades accions dels Mossos per la República? O, per contra, quants dels qui no volen la independència no entenen que Unió de Mossos per la Constitució no fes ni una referència a les seves xarxes socials a la interlocutòria que arxivava les acusacions d’espionatge?
Hi ha pocs elements a curt termini que permetin entreveure símptomes de millora. Però el que ningú no els treu, a cap dels 17.000 agents, tret dels sindicalistes que es van querellar contra els mateixos Mossos d’Esquadra per aparèixer a la documentació que s’anava a destruir i al col·lectiu constitucionalista abans esmentat, és que per primera vegada aquests 15 mesos un jutge ha escoltat un uniformat explicar i documentar per què i com es va actuar a cada moment i s’ha desmuntat la teoria dels Mossos com a braç armat del procés. I això ja està escrit i firmat.
La policia catalana mesura les paraules perquè sap que el que passa a dins s’amplifica i s’instrumentalitza
La Generalitat de Catalunya va mantenir un servei il·legal d’espionatge a través dels Mossos d’Esquadra que va tenir com a objectius partits polítics, activistes, personatges públics o privats, entitats i plataformes, tots ells de marcat perfil unionista o constitucionalista”
[Un dels informes] conté el projecte Forces Armades i Intel·ligència de la Catalunya Independent (CAMO)”
No es pot concloure que les investigacions no estiguessin guiades pel propòsit de salvaguardar l’interès públic, i, per tant, no són una desviació de poder”
Dir que tots els investigats o que han estat objecte d’informacions, que aquí són denunciants o querellants, ho haurien estat per motius de caràcter polític no té cap justificació”