Quo vadis, Ciutadans?

Cs va ser el primer partit en les últimes eleccions catalanes. L’aposta d’Inés Arrimadas va ser un èxit i molts votants, especialment del sexe femení, es van sentir atrets per ella i pel seu carisma. Un altre èxit recent de Cs va ser la seva incorporació al grup liberal europeu ALDE. El talant obert i democràtic d’aquest grup era una garantia tant per als seus votants catalans i espanyols com per a la pròpia UE.

Després de les eleccions a Andalusia, tot això esta canviant molt ràpidament. Formar part d’un govern autonòmic amb el suport de la ultradreta no agrada a molts. Afirmar que el homes estan discriminats respecte a les dones i que cal canviar les lleis de violència masclista aprovades últimament pel Congrés de Diputats no s’entén ni s’accepta, especialment per les mateixes dones que els hi van donar el vot no fa gaire temps. Això i altres propostes populistes en línia amb partits també d’ultradreta, com el de Marine Le Pen i altres, no agrada gens a ALDE ni a Emmanuel Macron, que els reclamen mantenir el “cordó sanitari” que estats de la UE com França, Alemania, Suècia i altres han acordat per aïllar la ultradreta. El més còmic és veure Juan Marín, de Cs, dient que el seu pacte és només amb el PP i de 47 escons. De riure per no plorar. I Aznar somriu.

DIONÍS LÓPEZ

Barcelona