La Vanguardia (Català-1ª edició)
James Bond, llicència per destrossar cotxes de luxe
L’agent 007 ha destrossat al llarg de la sèrie cotxes per cinc milions d’euros
Té llicència per matar, seduir dones i, per descomptat, destrossar cotxes de luxe. L’agent secret 007, el més famós del món del cel·luloide, destaca per la seva destresa a l’hora de conduir, cosa que li permet fugir dels criminals més perillosos. Tot i això, estar al servei de sa majestat suposa un cost: al llarg de gairebé 57 anys i 24 pel·lícules James Bond ha fet miques 23 automòbils, per una factura d’uns cinc milions d’euros.
Cada actor ha imprès al personatge de James Bond el seu propi toc. Però si es miren als càlculs elaborats aquesta setmana per la societat de lísing AMT, l’espia més te- merari al volant ha estat Roger Moore. El seu balanç: cinc automòbils convertits en ferralla en cinc pel·lícules. El més costós, en canvi, ha resultat ser Daniel Craig. S’ha carregat tres vehicles (en quatre lliuraments) per un valor de 3.450.000 euros, és a dir un 70% de la factura global. “A Roma, a Spectre (2015), vam destruir milions de lliures. Els cotxes anaven al Vaticà a una velocitat màxima de 180 km/h. Vam rodar una nit sencera per a quatre segons de pel·lícula”, va dir el doble de Craig, Gary Powell.
En concret, s’ha estimat quin era el cost del cotxe en el moment del rodatge (ajustat a la inflació) i s’han estimat els danys d’acord amb els paràmetres de les assegurances. Entre els automòbils que han passat a millor vida, hi ha joies del disseny (com diverses versions d’As-
ton Martin i un Rolls Royce Silver Cloud II), esportius (Alfa Romeo GTV6), utilitaris (Renault 11), tancs de combat i fins i tot camions i autobusos.
Surt a compte? Tim Watson, responsable de relacions públiques d’Aston Martin, va explicar una vegada que, amb la presència del cotxe a la pel·lícula, la marca no espera vendre’n més, però sí aconseguir beneficis en termes d’imatge. “Tenim una producció limitada d’unitats a l’any i no pensem augmentar-la gràcies a James Bond: és una estratègia a llarg termini per donar a conèixer la marca i convertir-la en objecte de culte”, afirmava.
De fet, les diferents companyies patrocinadores del 007 (des de rellotges, licors, aerolínies) no paguen directament a la productora (de la família Broccoli) perquè Bond utilitzi els seus productes, sinó que es comprometen a invertir, en un cercle virtuós, diners en la promoció de la pel·lícula. Que és rendible, però cada vegada menys. Segons els estudis de l’escriptor Guillaume Evin, el 1962, el Dr. No havia generat uns ingressos que eren 60 vegades superiors al pressupost. En el cas de Casino Royale (2006), la relació és d’un a quatre.
Però els diners no ho són tot. Com bé saben els bondòfils, no tots els Bond són iguals. Per exemple, Sean Connery, potser el 007 amb més estil de tota la sèrie, va demostrar tenir molta classe a l’hora de conduir. Va deixar el seu automòbil pulcre i impol·lut en tres pel·lícules: Des de
Rússia amb amor (1963), Operació Tro (1965) i Només es viu dues vegades (1967). Explica l’actor escocès que el creador de l’agent secret, Ian Fleming, li va dir una vegada que “Bond era un instrument molt simple, directe i contundent de la força policial, un funcionari que exerceix la seva feina de manera bastant obstinada”. Però pel que sembla Connery no va considerar que calgués carregar-se cada vegada un cotxe per dur a terme la missió.
Daniel Graig és el que ha causat més danys, mentre que Roger Moore és el que ha destruït més vehicles