Notes de poesia

Quan li faltaven pocs dies per fer 86 anys, acaba de morir a casa seva, a París, després d’una llarga malaltia, el compositor català Narcís Bonet.

Nascut a Barcelona el gener del 1933, era germà de l’arquitecte Jordi Bonet, director de les obres de la Sagrada Família, i del pare Lluís Bonet, rector del temple expiatori barceloní.

L’obra musical de Narcís Bonet deixa constància d’aquesta sensibilitat cristiana i humanista, que els últims temps de la seva vida el va portar a intentar explicar a París la complexa situació política de Catalunya.

La formació del jove Narcís, a l’austera Barcelona de postguerra, va trobar eco, tot i això, en importants noms il·lustres per a la música, com Joan Massià, Maria Carbonell, Joan Llongueres o Eduard Toldrá, entre d’altres.

El 1949 el jove músic va emprendre el camí de París (per indicació del director Igor Markevitch, amb qui també va fer estudis de direcció) per treballar la composició amb Nadia Boulanger.

I amb els anys i la seva feina sensible, va anar fent de França la seva segona pàtria, tot i que Catalunya va ser l’essencial. Pocs compositors són tan fidels a l’essència popular que es tradueix a l’obra de Bonet.

A finals dels anys cinquanta, com a becari de composició de la Fundació Juan March, va compondre el seu concert per a violoncel i orquestra i el 1960 va començar a col·laborar amb el compositor espanyol exiliat a París Salvador Bacarisse, a l’emissora parisenca de l’RTF, a programes en llengua espanyola, un canal d’aire fresc per a molts en aquells anys de dictadura franquista. Així, va anar assumint responsabilitats al país veí fins a arribar a director adjunt de l’École Normale de Musique de París, entre altres càrrecs.

Els reconeixements han estat grans als dos costats de la frontera, des de la Creu de Sant Jordi i la pertinença a l’Acadèmia de Sant Jordi fins a la designació francesa com a oficial de l’Ordre de les Arts i de les Lletres.

Malgrat la seva prolongada estada a França treballant com a professor i responsable de diversos projectes i institucions pedagògics, entre els quals la Schola Cantorum, Bonet no ha deixat de mantenir i enfortir llaços estrets amb Barcelona i Catalunya. Tot i que, al marge dels esmentats reconeixements, a la terra la seva música no ha estat tan present a les programacions, com sol passar.

L’obra de Bonet és plena de referències a grans poetes catalans, particularment Joan Maragall, en cicles de cançons com

Altres vistes al mar (1949) i Diades d’amor (1952), que va donar a conèixer ni més ni menys que Conxita Badia al costat de l’autor en piano. És sobrer significar la relació de família que

uneix els Bonet amb la família Agustí Badia.

A partir d’aquella dècada és notòria la presència de poetes contemporanis catalans a l’obra de Bonet, com Carles Riba o Tomàs Garcès. A aquesta panòplia poètica després s’hi incorporen J.V. Foix i, especialment, Salvador Espriu, a qui dedica als seixanta el seu important La pell de

brau per a recitador i ensemble. També d’Espriu, el Tríptic de Sinera (1996). Un altre pilar de la seva producció és l’obra de caràcter religiós (Missa nova ,la cantata Ho sap tothom i és profecia de 1972), que denota una sensibilitat especial. Hi ha tres peces que parlen d’aquells anys durs dels cinquanta i seixanta, també d’il·lusions, i les tres per a cobla: l’Himne del jardí dels Tarongers, l’homenatge a Joaquim Serra i, del mateix any de la seva mort, a Eduard Toldrà.

Fa uns deu anys, el 2008, Barcelona li va celebrar musicalment el seu 75è aniversari, en particular a la Pedrera i a l’Institut del Teatre, amb una de les seves obres cabdals, l’esmentada La pell de brau, per a recitador i conjunt, sobre textos de Salvdor Espriu, resultat d’una estreta col·laboració entre músic i poeta i brillant en riquesa tímbrica i franquesa expressiva.

Si deixem parlar la seva obra, Catalunya és molt més que la part central de la vida de Narcís Bonet, com a home i com a músic. Cançons, obres de cambra i orquestrals de variada estratègia, tot en la seva música sona a aquesta terra. Hàbil i afí amb la melodia, va treballar, a més, amb gust acadèmic i artístic el contrapunt.

Descansi en pau.

En col·laboració estreta amb Salvador Espriu va crear una de les seves grans obres, ‘La pell de brau’