Una memòria de l’Església catòlica

Les diòcesis estan donant a conèixer a través del fulletó L’Església catòlica a Catalunya. Desembre 2018 una memòria del treball pastoral i evangelitzador que es duu a terme al llarg de l’any. És la part referida a Catalunya de la memòria de l’auditora internacional PwC en la versió més voluminosa de l’Església a tot l’Estat. Hi ha voluntat de transparència envers la societat i coneixement de les xifres globals més desconegudes, sabent sempre que el treball eclesial més autèntic és el que no es veu ni es pot comptabilitzar: l’acció de Déu en el cor de les persones i el misteri de santedat que viu l’Església, el cos de Crist.

Les dades remarquen que a les 2.117 parròquies de les 10 diòcesis es fa visible l’anunci de l’Evangeli, una missió a la qual lliuren la seva vida 1.569 sacerdots i diaques, 5.764 religiosos i religioses. Hi ha també 63 monestirs. Són 445 els missioners catalans escampats pel món. I compta amb la dedicació setmanal de 7.758 catequistes. L’any 2017 els matrimonis catòlics van ser 4.002, se celebraren 19.856 bateigs, 17.248 primeres comunions i 6.351 adolescents i joves reberen la confirmació.

L’Església a Catalunya es fa present als hospitals i residències d’ancians, amb 93 voluntaris, que atenen mensualment unes 14.000 persones. La pastoral penitenciària compta amb 162 voluntaris i 23 parròquies i institucions col·laboradores. En l’àmbit de l’ensenyament, l’Església presta servei a través de 381 centres educatius, amb 4,3 milions d’hores d’activitat pastoral, 17.060 docents, 2 universitats i 237.817 alumnes. Això suposa 376 milions d’euros d’estalvi a l’Estat.

Càritas té 13.059 voluntaris, que han atès 321.287 persones en exclusió social i 141.366 immigrants que reben ajuda en 614 centres socials assistencials. I Mans Unides té 250 voluntaris, que han finançat 45 grans projectes de cooperació al tercer món. Més de 1.070.000 persones han estat acompanyades en alguns dels 1.100 centres socials i assistencials de l’Església durant l’any, 9.002 persones en centres d’orientació familiar, 329.323 en centres per mitigar la pobresa, 18.194 orientades i acompanyades en la recerca de feina, 5.317 reberen assessoria jurídica, 11.987 eren persones grans, malalts crònics i persones amb alguna discapacitat, 7.905 immigrants, 1.306 atesos en centres de tractament de drogodependències, 4.246 en un centre d’atenció i tutela de menors i 1.163 dones acompanyades i ajudades en centres de promoció de la dona i d’atenció a les víctimes de violència.

L’Església té cura dels temples parroquials i catedrals, monestirs i convents, molts dels quals, obres d’art importants. Ho fa amb pocs recursos i com a servei a la societat. L’activitat que genera el patrimoni cultural de l’Església es xifra en un impacte en el PIB de Catalunya de 2.576 milions d’euros, amb més de 225.000 llocs de treball. També són milions els qui participen cada any en algun romiatge, aplec, Setmana Santa i festes populars religioses, amb un impacte de 174 milions d’euros, 1.726 llocs de treball sostinguts directament i 2.385 llocs de treball generats.

Les aportacions directes i voluntàries dels fidels són la principal font de finançament de les diòcesis, que representen més d’un terç dels seus recursos econòmics disponibles. Més de la meitat de les despeses anuals (62%) corresponen a despeses pastorals i assistencials, i a conservació d’edificis i funcionament. Gràcies a l’aportació voluntària de la declaració de la renda arriben a Catalunya el 22% dels recursos econòmics de les diòcesis. Uns 800.000 contribuents a Catalunya, tenint en compte les declaracions conjuntes, marquen la X a favor de l’Església catòlica.

“Tot ho tenim al servei de tots” (cf. Ac 2,44). És d’agrair la col·laboració i el compromís de tantes persones que lliuren el seu temps, treball, coneixements i recursos a favor de l’Església. Aportem aquestes dades objectives perquè volem oferir la comunicació real de la vida de les comunitats catòliques per afavorir una presència eclesial pública propera i servidora, que pugui donar resposta a tothom qui ens demani la raó de l’esperança que tenim (cf. 1Pe 3,15).

La transparència afavoreix una presència eclesial pública més propera i servidora de la gent