Parejo esmena Rodrigo però Alcaraz, de falta, deixa més tocat Marcelino

Marcelino García Toral va salvar un match-ball o va allargar l’agonia: són les dues interpretacions de l’onzè empat del València a la Lliga, perquè l’asturià probablement continuarà sent l’entrenador valencianista com a mínim fins a l’eliminatòria de Copa de dimarts contra l’Sporting. Tot i això, l’1-1 contra el Valladolid deixa una mica més tocat Marcelino.

García Toral arribava amb l’aigua fins al coll. I al descans, Mestalla va acomiadar amb xiulets el seu equip i a la grada van aflorar els crits de “Fora, fora!” per la inoperància local. La segona part, però, va abonar la teoria del tècnic i el públic el va acabar amnistiant, a ell i als jugadors. La mala sort i la falta de punteria es van acarnissar ahir amb el València. Rodrigo va fallar un penal, i Mina no va encertar amb el refús ni amb una altra ocasió a porteria buida. I quan Parejo havia fet l’1-0 –es va abraçar amb el seu tècnic en senyal de suport–, un golàs per l’escaire de Rubén Alcaraz, de falta directa, va deixar els valencianistes amb la cara llarga.

“Hem estat molt superiors, molt. Estem orgullosos però tristos perquè els resultats no surten. Tenim una efectivitat molt baixa. No hi donem crèdit perquè el rival ens penalitza sense fer cap ocasió”, va analitzar l’asturià. El València ha marcat 17 gols en 263 xuts (un 6,5% d’encert).

“No em fa por ser destituït”, va assegurar García Toral. “Si el club considera que soc l’únic culpable prendrà la decisió, però no la compartiré”, va analitzar.

“L’entrenador pot intervenir fins a cert punt. No pot fer miracles. No pot xutar el penal per mi. Sense la meva errada, tindríem els tres punts”, es va lamentar Rodrigo, que va demanar a Parejo, l’especialista, la pena màxima.

El davanter internacional va xutar ras i centrat i Masip, que a més es va avançar, li va desviar el penal. “Fa temps que no miro els penals a favor. Rodrigo es va sentir amb absoluta confiança i té tot el meu suport”, el va consolar el tècnic.