La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Barça de Lluís Cortés frena el Llevant i pressiona l’Atlètic de Madrid
La destitució de Fran Sánchez al capdavant de la banqueta del Barça femení va arribar en el pitjor moment per al seu substitut, Lluís Cortés, a qui li tocava debutar contra el perillós Llevant, l’únic equip de la Lliga Iberdrola capaç de discutir l’hegemonia del Barça i de l’Atlètic de Madrid. Una derrota en la visita a la ciutat esportiva de Bunyol podria suposar l’adeu de facto al campionat, que continua molt difícil, tot i que les culers encara depenen de si mateixes.
A més, si el Llevant hagués guanyat, hauria fet fora el Barça de la segona plaça, que dona accés a la Champions. Lluís Cortés no només havia de substituir un tècnic invicte (Fran Sánchez va guanyar tots els partits, menys tres empats a zero), sinó que havia de frenar el tercer en discòrdia del torneig. L’aposta va sortir bé.
La victòria gràcies al 0-1, obra de la renascuda Mariona Caldentey (m. 65), permet que les blaugrana empatin a punts amb les atlètiques, en espera del partit que les líders han de disputar avui a Logronyo (Gol, 14 h). El resultat també allunya les llevantines, ara a sis punts del Barça. Les jugadores locals no van abaixar la guàrdia en cap moment, però una de les seves estrelles, la mexicana Charlyn Corral, va estar ahir molt desdibuixada i va cedir tot el pes de l’atac a Sonia Bermúdez.
El partit no va revelar gaire novetats, tret d’una: el futbol femení ja és víctima de les mateixes urgències que el masculí. Altrament no s’entén la destitució de Fran Sánchez just després del 0-0 a casa contra l’Espanyol. El seu successor, que va treballar com a analista per a ell, va donar la titularitat a Mariona Caldentey, que aquesta temporada ha tingut alts i baixos i un terrible cop emocional, la mort del seu pare.
La davantera, una de les fixes en les convocatòries de la selecció, va correspondre a la confiança de l’entrenador amb un gol que val el pes en or. Lieke Martens, la millor del món el 2017 i una de les més destacades ahir, va disparar a porta, però la guardameta rival va rebutjar la pilota. Allà hi havia la 9 blaugrana, que la va empènyer a la xarxa i va rematar la feina. Després va assenyalar el cel. No cal imaginarse a qui dedicava el triomf.