Excavant

La incertesa que ara tenen als Estats Units amb Trump és pitjor que la situació que tenim aquí

Un bon amic em va dir que feia temps que no publicava res sobre les excavacions de Catalina, ja saben, aquella illa de l’arxipèlag Patreuro, situat entre l’oceà Atlètic i el mar Intermediari en què fa 3.000 anys hi va haver una civilització. Naturalment, el professor Onesone, l’americà que dirigeix l’excavació, se n’havia anat als Estats Units a passar les festes amb la família. A Amèrica celebren molt bé aquestes festes. Recordem que la majoria de cançons més típiques que sonen a la ràdio en aquestes dates (almenys a la ràdio del meu cotxe) són en anglès i d’origen americà. De manera que em vaig esperar fins fa pocs dies i em vaig poder acostar breument a les excavacions.

Onesone havia tornat a Barcelona feia pocs dies però se’l veia feliç. L’hi vaig dir. Li vaig comentar que l’última vegada que el vaig veure el vaig trobar preocupat per la situació política que vivíem aquí, tot i que les excavacions anaven bé. Em va dir que el que tenen als Estats Units amb Trump és pitjor que el que tenim aquí. És una incertesa total. Avui és amic de Mèxic, demà posa murs i barreres, després se’n va de viatge amistós, després viatja a Corea, a continuació es baralla amb Corea, rep amistosament el líder xinès, ràpidament posa aranzels addicionals a la Xina i així successivament. Els empresaris gairebé no dormen seguint les notícies a la televisió, a la ràdio o al mòbil, tement que en qualsevol moment prengui una decisió que afecti la seva empresa o comenci una guerra en què hagin de participar els seus fills com a soldats obligats.

Per evitar parlar de política li vaig demanar que m’ensenyés els últims mosaics descoberts i em donés la seva opinió sobre el que va passar a l’illa Catalina fa 3.000 anys. Sembla que fa 3.000 anys als catalins els va interessar molt la innovació.

En un mosaic hi havia una galera en què es veien amb detall els rems, que havien incrementat la longitud i l’amplada de l’últim tram. Això òbviament augmentava notablement la velocitat de les galeres, tot i que requeria un esforç més gran per part dels esclaus que remaven. Però es veia que hi havia alguns esclaus remers descansant, cosa que volia dir que per als mercaders i artesans era més important la velocitat que donar per a viure a uns quants esclaus més.

En un altre mosaic es veia que en els seus viatges per terra, a cavall, els catalins canviaven de cavall en alguns punts del recorregut. El professor Onesone em va dir que semblava com si lloguessin els cavalls per fer-los córrer a tota velocitat, substituint-los per un altre cavall descansat en punts dels camins. Si viatjaven en carros, canviaven també els cavalls per estalviar hores de viatge. Era una manera de poder enviar papirs o càrregues amb rapidesa. A l’illa Catalina hi havia artesans que produïen robes, botes, àmfores de vins, que eren coneguts per la seva qualitat en altres illes i els seus productors ho sabien i els venien allà.

Però a les illa Catalina també hi havia usurers que prestaven piastres a mercaders i artesans i aquests sabien que quan arribava el moment de tornar les piastres prestades més les que carregaven per prestar (una per cada deu), calia córrer a tornar els préstecs amb gran velocitat perquè si no els usurers enviaven els seus falangistes, que podien ser molt perillosos.

Em va semblar molt curiós descobrir que fa 3.000 anys als nostres avantpassats els preocupés la velocitat. Nosaltres no som lents, el professor Onesone ho reconeixia, però podríem anar més de pressa. Ell té demanat des de fa mesos un permís per estendre la seva excavació, li han dit que tot està com cal, però falta només una firma, ja han canviat tres vegades el que ha de firmar, i el paper no arriba. A veure si fem el propòsit d’anar més ràpid el 2019 i de donar per a viure a més treballadors.