La Vanguardia (Català-1ª edició)
Hotelers lligats de mans per la norma municipal
Les restriccions reguladores mantenen adormida la inversió a Barcelona
La inversió hotelera ha posat el fre a Barcelona i no dona senyals que s’hagi d’aixecar a curt termini. El sector ja fa temps que culpa la normativa municipal, que no permet construir nous establiments al centre i limita les renovacions (poden obligar a reduir el nombre d’habitacions), de no afavorir un creixement que creu necessari perquè la ciutat continuï sent competitiva en el mercat turístic global. El Gremi d’Hotels posa el crit al cel. “Per aquest camí no anem bé, les grans companyies internacionals ens estan traient de les seves llistes, ja no pensen a venir perquè no poden”, denuncia el seu president, Jordi Clos, que alerta del risc que la capital catalana no sigui capaç d’atreure cites mundials del nivell del Mobile World Congress i fins i tot més grans. “Si continuem amb la planta actual –adverteix el també president de Derby Hotels Collection–, no podrem respondre adequadament a aquest repte”.
L’endormiscament de la inversió preocupa el sector. L’última dada l’han donat aquesta mateixa setmana els analistes de Colliers International –vegeu La Vanguardia de divendres–, que xifren la caiguda del 2018 respecte del 2017 en un 45%. I, en paral·lel, el conjunt d’Espanya ha batut rècords històrics, tot i que en gran manera ha sigut gràcies a unes quantes transaccions de gran volum, com les opes de Minor sobre NH i de Blackstone sobre Hispania.
“És clar que la moratòria municipal ha fet apujar el preu dels hotels de Barcelona; ara els actius valen molt més perquè no es poden obrir nous establiments”, recorda Albert Grau, soci fundador de la consultora Magma HC. I això passa mentre “el negoci hoteler, l’explotació, està caient lleugerament” (vegeu la informació del requadre). Davant aquesta situació, aquest expert assenyala que “l’inversor s’ho pensa molt abans de comprar perquè les rendibilitats són baixes, de tan sol el 2,5%, el 3% o el 3,5%”. A més, cal tenir en compte “les incògnites polítiques, que fan por sobretot al capital estranger, no tant als family office locals”. Tot i que, recorda, “els preus alts són un fre per a tothom”.
Ja sigui per impuls propi i potser també aprofitant l’aturada barcelonina, altres destinacions estan creixent molt, Madrid en primer lloc; però també Sevilla, Màlaga, València o Bilbao, recorda Jordi Ferrer, conseller delegat de Grupo Inversor Hesperia. Malgrat tot –afegeix–, en els últims temps s’han tancat a Barcelona algunes operacions destacades –per sumes molt elevades, de fins a 800.000 euros per habitació– i l’interès per la ciutat continua sent molt alt. “Hem rebut moltes ofertes per alguns dels nostres hotels (entre les quals per l’icònic Hesperia Tower, a l’Hospitalet, a prop de la Fira), però no els tenim a la venda”, reconeix. La capital catalana, prossegueix, “continua sent una de les places més atractives per a la inversió internacional; qualsevol inversor estaria encantat de tenir-hi un hotel però no a qualsevol preu”.
En la mateixa línia, Ramon Borrell, conseller delegat de Selenta Group, considera que hi ha una “situació pràcticament de bloqueig en què no es ven ni es compra ni s’inverteix”. Tot i així, aquest grup acaba de renovar completament l’emblemàtic Sofia de la Diagonal, en què ha invertit 60 milions d’euros. I coincidint amb aquesta intervenció, ha tancat un acord comercial amb Hyatt, un dels grans segells mundials del sector que, després de provar-ho sense èxit, assegura Borrell, “ja havia desistit en l’intent d’entrar a Barcelona”.
“Hem de fer una reflexió no tant sobre si s’han d’obrir nous hotels o no, sinó sobre quin model turístic volem per a Barcelona”, conclou Manel Casals, secretari general del Gremi d’Hotels. “Necessitem seguretat jurídica, un marc regulatori estable que permeti invertir, i unes normes que no posin tants límits i deixin renovar els establiments per tenir un turisme de qualitat”.
La moratòria de nous establiments i els límits a la renovació frenen el mercat, lamenta el sector