La Vanguardia (Català-1ª edició)
Reus obre la Casa Navàs de Domènech i Montaner
La Casa Navàs de Reus, de Domènech i Montaner, obre al públic amb el mobiliari original
Cada estança d’aquesta casa podria inspirar un llibre. Cada paret admet hores de contemplació. No hi ha res per casualitat i el conjunt es pot desgranar fins a l’infinit. A començaments del segle XX quan el comerç reusenc estava en plena ebullició, Joaquim Navàs i Pepa Blasco van estendre a l’arquitecte Domènech i Montaner un xec en blanc. Volien un edifici genuí. Una casa única que integrés als seus baixos el negoci familiar: la botiga de teixits amb què llauraven la seva fortuna. La reusenca Casa Navàs, un dels edificis més exquisits del modernisme català, ha obert les seves portes per mostrar el seu interior, que es conserva tal com es va concebre. Una peça única.
Domènech i Montaner estava dirigint l’obra de Pere Mata quan va rebre l’encàrrec. Amb la Casa Navàs l’arquitecte s’hi va recrear.
El disseny i l’art es van compatibilitzar amb l’última tecnologia; la casa tenia electricitat i també telèfon
Va concebre una casa raconera amb tres façanes (la tercera tanca una gran terrassa lateral) perquè la llum natural arribés a totes les estances, filtrada a través d’espectaculars vitralls, treballats a Barcelona i que, en conjunt, ocupen més de 200 metres quadrats. Els propietaris van contractar els millors artesans del moment, com Gaspar Homar, que va dissenyar des de cadascun dels llums als mobles. Tots pensats especialment per al lloc que havien d’ocupar.
L’habitatge està ubicat al primer pis. Una gran escalinata de marbre rep el visitant en forma de jardí petrificat. És el primer impacte. En una de les parets, una composició amb ceràmica veneciana, en les altres dues enormes vitralls... Darrere d’un d’aquests vitralls se situa ni més ni menys el bany. La neteja i l’higiene era una obsessió de la propietària, en una època en què no tenia la consideració actual. Només cal fixar-se en la banyera, que tenia sis aixetes diferents i tots els luxes de l’època.
En cada estança, una fusta específica: d’ametller al menjador (on tots els detalls decoratius tenen relació amb l’alimentació), de roure a la sala d’estar (amb un disseny inspirat en l’Orient, tan de moda en aquell moment) i de caoba al dormitori. Aquí les parets contrasten per la seva senzillesa amb la resta de la casa. “Es va tenir molt en compte la funcionalitat de cada espai”, apunta la directora d’aquest monument, Silvia Sagalà.
El disseny i la feina dels artesans es va compatibilitzar amb l’última tecnologia del moment. La Casa Navàs va ser de les primeres de Reus a tenir instal·lació elèctrica (una de les làmpades conserva les bombetes originals de vidre bufat), i també telèfon. Tot continua intacte. Els propietaris de la Casa Navàs, Dolors Blasco (hereva de la família) i l’empresari Xavier Martínez han obert la casa amb visites guiades que descobreixen no només el valor artístic de cada estança, sinó també la vida i l’època a què transporten.