La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Barça guanya l’Eibar (3-0) i Messi marca el seu gol número 400
Suárez brilla amb dos gols en el sisè triomf seguit a la Lliga d’un líder ferm
Quan Luis Suárez firma un partit com el d’ahir hi ha pocs nous al món que li puguin discutir el lloc. Quan l’uruguaià mossega metafòricament i pica sistemàticament com contra l’Eibar és molt difícil que algú pugui competir amb ell. Aquesta és una de les raons per les quals els seus suplents amb prou feines participen i acaben marxant. En ple debat sobre qui trobarà al mercat el Barcelona per donar-li descans en alguns enfrontaments, Suárez va ser superb, encara que va acabar amb molèsties a l’engonal. Va fer dos gols fantàstics, va assistir Messi perquè fes el seu gol número 400 a la Lliga i es va mostrar omnipresent amb pilota i sense. Pura febre amb què el Barça va segellar la sisena victòria seguida en el torneig. Arriba el final de la primera volta i el campió domina la competició amb fermesa.
El triomf també va tenir un tercer nom propi, el de Coutinho, tornant a la titularitat en detriment de Dembélé després de quatre suplències seguides en el campionat. El brasiler va respondre anant de menys a més, amb una bona entesa amb Suárez i Messi i amb un punt d’ardor. Va adornar la seva actuació amb detalls de caviar, en forma de barret i regats i va acabar el partit d’interior esquerre en un sistema 4-4-2 i Dembélé a l’altra banda.
El resultat va ser clar però abans va caldre treballar. Perquè hi ha equips que no enganyen, com una finestra oberta de bat a bat. L’Eibar de Mendilibar n’és un. És igual el partit. El conjunt basc es desplega amb ambició. Si han de posar la defensa gairebé en la línia medul·lar de l’adversari, encara que sigui el Barça, ho fan. El Barcelona sabia el que es trobaria i així va ser.
Per això el matx es va convertir en un intent blaugrana d’extreure petroli dels latifundis que hi havia a l’esquena de la defensa de l’Eibar. D’allà els abundants desplaçaments llargs de Busquets i Rakitic, amb Suárez i Alba com a principals destinataris. Arthur intentava combinar en curt i ho feia amb criteri però el joc es decantava més per llançar míssils cap amunt que per la pausa.
El líder tenia cames fresques per córrer perquè, com era previsible, Valverde va canviar l’onze de manera radical respecte a la Copa. Només van repetir Busquets i Coutinho. El brasiler va ser protagonista en l’acció que va obrir el marcador, una jugada supersònica i al primer toc en la qual van participar Busquets i Arthur abans que Coutinho i Suárez encadenessin una doble paret. El 7 va repartir l’assistència definitiva cap a l’uruguaià, que va encarar amb una rematada complexa, ja que va haver de rectificar la seva posició corporal.
Després del primer quart d’hora inicial el Barcelona s’avançava en el seu primer (i únic) xut entre pals fins al descans. El campió va generar en aquesta fase algunes jugades interessants però no van arribar a bon port per falta de precisió. Un cop de cap de Sergi Roberto desviat va ser l’altra rematada barcelonista. Poqueta cosa en aquest sentit però l’Eibar, malgrat les bones intencions, tampoc no va inquietar en excés Ter Stegen. Un cop de cap d’Enrich que no va trobar porteria va resultar la seva opció més perillosa.
El Barça, amb Busquets més concentrat que a València i un Piqué en la seva línia fenomenal, contenia bé però no tenia una sortida de pilota neta i en ocasions es precipitava davant el caramel que li oferia l’Eibar perquè provés la profunditat. L’equip de Mendilibar viu en el vertigen i aquesta vegada no s’estava emportant una golejada matinera com en altres visites. El partit encara estava per decidir. Faltava l’aparició de Messi i no va trigar a arribar a la represa. Suárez, immens, va recuperar una pilota, es va associar amb Coutinho i va assistir a Messi, que es va buscar el lloc per arribar als 400 gols en el torneig.
Aquesta fita va destapar els millors minuts, amb l’Eibar ja enfonsat. Les oportunitats i l’espectacle es van succeir llavors. Suárez va tenir una gran ocasió amb el cap, Coutinho també va estar a punt de marcar i Messi va perdonar després d’una excel·lent jugada que van fabricar els seus dos companys de la davantera.
El tercer amenaçava d’arribar i es va celebrar en un no res. En un servei de banda ràpid de Sergi Roberto cap a Suárez que, com un llamp, va batre Riesgo amb un toc delicat amb l’exterior. Les escomeses del Barça havien aclarit el panorama. La funció ja estava resolta. Una més en aquest ròssec barcelonista.
Valverde va optar per Coutinho i el brasiler va respondre amb un to més bo que en partits anteriors