Malestar al PP per la sintonia de Casado amb Vox

oeCrítiques al presidencialisme del cap popular, que redueix el paper del partit oeEl líder presenta com a dics contra el procés els seus candidats a Madrid

Pablo Casado va aconseguir frenar la rebel·lió interna al PP dels qui no estaven disposats a acceptar les exigències de Vox, sobretot en qüestió de violència de gènere, per donar suport a Juan Manuel Moreno per a la presidència de la Junta d’Andalusia. Ho va fer amb un acord sobre el qual els dirigents populars, des del gallec Alberto Núñez Feijóo fins al madrileny Ángel Garrido, passant per Ana Pastor o Isabel Bonig, no tenen res a objectar. Però el líder popular no ha aconseguit silenciar el malestar que es viu al si del PP, principalment entre els líders regionals, per l’aproximació del partit a Vox i la gestió que se n’ha fet.

No es tracta del que ha pactat finalment el PP a Andalusia, sinó que la setmana anterior a l’acord el mateix Casado va assumir moltes de les tesis de la formació ultra, i als actes públics en què va intervenir va assumir el seu llenguatge i les seves tesis. Va parlar de violència intrafamiliar, sense defensar el concepte de violència de gènere, que és el que fins aquell moment havia mantingut el PP. Va fer seves les declaracions per les denúncies falses, i no va defensar la posició del PP, sinó que es va afegir sense més a les tesis de Vox sobre la violència de gènere.

Aquest malestar no es va acabar amb la firma de l’acord, perquè va més enllà del seu contingut i és anterior al fet que Vox es convertís en imprescindible perquè el PP governés. El neguit existent té més a veure amb la importància que ha donat Casado des del principi al partit de Santiago Abascal. Segons el parer dels dirigents populars consultats, Casado no només ha llançat el missatge que comparteix els principis i valors de Vox, cosa que des del primer moment s’ha criticat al si del partit, sinó que amb el seu discurs, diuen, “ha donat carta de naturalització” a la formació ultra.

Per aquest sector del PP, que és ampli, malgrat que no està organitzat i no plantarà cara, almenys de moment, a Casado, amb el seu discurs que la fórmula andalusa és extrapolable a la resta d’Espanya està dient que és igual votar el PP, Cs, o Vox, perquè al final el vot s’unirà per governar. Segons el parer d’aquests dirigents, el que hauria de fer el president popular és dir el contrari, que el vot útil és el PP. El que critiquen és que el missatge sigui que Vox diu el mateix que el Partit Popular, perquè així, subratllen, no tornaran els votants que se n’han anat a Vox o a Cs.

Precisament ahir, durant la presentació dels candidats de Madrid, Casado va tornar a defensar el pacte aconseguit a Andalusia, per reivindicar-lo, justificar-lo i defensarlo. El PP, va assenyalar, no ha hagut de renunciar a res i un 80% de les mesures acordades o ja les aplica el PP en altres comunitats o ja estaven al seu programa electoral. Per això, no va tenir cap problema per tornar a repetir que la fórmula que s’ha utilitzat a Andalusia és exportable a molts altres llocs, i que serà el PP qui lideri les negociacions. Això sí, va postil·lar que cal votar el PP, perquè no se sap mai si els altres estaran disposats a negociar.

Però el malestar intern que viu el PP no es refereix només a l’actitud amb Vox. Cada vegada són més les crítiques a Casado pel paper presidencialista que ha assumit, que fa que el partit cada vegada compti menys. Destaquen, les fonts consultades, la forma en què ha escollit els candidats a les eleccions autonòmiques i municipals de maig, sense tenir en compte l’opinió de les organitzacions territorials, com va passar a Cantàbria amb Ruth Beitia, o a Astúries amb Teresa Mallada, deixant de banda la presidenta del PP asturià, Mercedes Fernández. A això s’hi afegeix que moltes de les persones apartades no van donar suport a Casado a les primàries, raó per la qual alguns hi veuen una veritable purga, mentre que, com ha passat al PP de Madrid, s’afavoreix els amics del líder popular, com són el candidat a l’alcaldia de la capital, José Luis Martínez Almeida, i a la Comunitat, Isabel Díaz Ayuso, a qui el mateix Casado va definir com dos “pota negra”.

A això s’hi suma que les organitzacions territorials no han tingut cap paper a la convenció que el PP celebrarà el cap de setmana vinent, que s’ha presentat com el moment que el partit farà un “rearmament ideològic”. Malgrat aquest propòsit, no saben què s’hi discutirà, i el que és pitjor, com podran mostrar les seves aportacions. Esperen que en aquesta convenció tinguin l’oportunitat de parlar, i si no és així, alçaran la veu, adverteixen.

ELECCIONS DE MAIG Creixen les crítiques per la forma en què el líder ha designat els candidats TROBADA IMMINENT Dirigents territorials es queixen de no tenir cap paper a la convenció ideològica