La Vanguardia (Català-1ª edició)
La relació entre Itàlia i França, en les hores més baixes
Malestar a l’Elisi per les intromissions de Di Maio i Salvini
Només fa un any que el president francès, Emmanuel Macron, visitava Roma per desplegar els seus encants i anunciar un futur tractat bilateral amb Itàlia inspirat en el que van signar De Gaulle i Adenauer el 1963 a l’Elisi, que es va convertir en el motor de la construcció europea. Sembla que des d’aleshores hagi passat una eternitat. L’11 de gener del 2018 Macron seduïa l’ex-primer ministre Paolo Gentiloni, que sempre mirava d’evitar polèmiques. Ara al Palazzo Chigi hi ha Giuseppe Conte, comandat pel Moviment 5 Estrelles (M5E) i la Lliga, que veuen París amb molta menys simpatia.
Les relacions entre Itàlia i França no han estat mai una bassa d’oli, però no es recorda un període tan turbulent com aquests últims mesos, d’ençà que el nou govern populista italià va arribar al poder. Els líders polítics de l’Executiu, els vice-primers ministres Luigi Di Maio (M5E) i Matteo Salvini (Lliga) han atacat durament l’Elisi per qüestions de tota mena, sobretot per la immigració, i Macron també ha respost alguna vegada. Aquesta setmana, però, Di Maio ha travessat una perillosa línia diplomàtica quan ha ofert el seu suport a les armilles grogues.
En una intromissió inèdita, el líder grillino els va escriure una carta oberta al blog del seu partit per animar-los a continuar amb les seves protestes i fins i tot els va brindar suport logístic i es va obrir a deixarlos utilitzar la plataforma Rousseau, el sistema en línia creat per l’M5E per exercir el que ells defineixen com la democràcia directa. “Sabem què és el que anima el vostre esperit i per què heu decidit fervos sentir. A França, com a Itàlia, la política s’ha tornat sorda a les exigències dels ciutadans, que han estat exclosos de les decisions més importants que afecten el poble”, començava Di Maio a la seva carta. “És el mateix esperit que ha animat l’M5E i milers d’italians des del dia que vam néixer. I des d’aquest moment no hem parat mai”.
Di Maio, “emocionat” per les reivindicacions dels manifestants francesos, els ofereix una aliança i certes funcions de Rosseau, des de la seva capacitat per organitzar esdeveniments al territori fins al sistema de vot per definir el programa electoral i triar candidats per presentar a les eleccions. “Està naixent una nova Europa. La de les armilles grogues, la dels moviments, la de la democràcia directa. És una dura batalla que podem combatre plegats. Vosaltres, armilles grogues, no us rendiu”, acabava.
Salvini, que no se sol quedar callat en les picabaralles, es va afegir al suport als manifestants i va dir que animava “els ciutadans de bé que protesten contra un president que governa contra el seu poble”, però va rebaixar una mica el to i va condemnar qualsevol manifestació de violència. Amb això no n’hi va haver prou per evitar la irritació de l’Elisi. Qui es va encarregar de respondre de seguida va ser la ministra d’Afers Europeus, Nathalie Loiseau, que va convidar Di Maio i Salvini a ficar-se en les seves pròpies qüestions, atès que “França no dona lliçons a Itàlia”. Di Maio va saltar immediatament. “Potser no recorda quan el president Macron ens comparava amb la lepra”, va declarar el jove dirigent.
Amb la Lliga en escalada a les enquestes de suport al Govern, l’acostament de Di Maio al moviment contestatari francès sembla que respon a la necessitat d’agafar rellevància internacional de cara als comicis europeus. Mentre Salvini es passeja per diversos països comunitaris per formar un programa comú ultradretà amb aliats com Llei i Justícia, a Polònia, o els ultranacionalistes austríacs de l’FPÖ, l’M5E
L’OFERTA DE L’M5E El líder ‘grillino’ compara els manifestants amb els inicis del seu partit CONTEXT PREELECTORAL Mentre la Lliga troba aliats ultradretans a Europa, l’M5E cada vegada està més sol