La Vanguardia (Català-1ª edició)

Leo Messi

El davanter argentí tria per a l’històrica diana la mateixa porteria on va aconseguir la primera l’1 de maig del 2005

- CARLES RUIPÉREZ Barcelona

FUTBOLISTA

Màxim golejador de tots els temps de la Lliga espanyola, Leo Messi continua establint rècords que semblen insuperabl­es. Ahir va tornar a marcar i ja suma 400 gols en el torneig espanyol, on no té rivals de la seva talla.

És Houdini sense truc. Alva Edison amb la bombeta sempre encesa. Da Vinci en ple renaixemen­t. És E.T. a casa seva. És Mozart a la jungla. David Simon creant tota mena de trames i personatge­s. És Jordan amb la llengua fora. El Dalí del gol. És l’escollit, aquell que portarà l’equilibri. Té un repertori il·limitat, una voracitat que no descansa i una genialitat majúscula. Hi ha hagut molts Pichichis i hi haurà molts reis del gol, aquí i allà, però només un Leo Messi.

Són 400 gols a la Lliga i no és un rematador com Zarra o Hugo Sánchez. 400 dianes i no és un revolucion­ari com Kubala o Di Stéfano ni un rebel rockstar com Cruyff. 400 gols i no és un atleta musculós metrosexua­l com Cristiano Ronaldo. 400 celebracio­ns sense ser un home d’àrea com César Rodríguez o el seu veí Luis Suárez.

No té la necessitat de ser qui més fort xuta, ni des de més lluny, ni el que més bé remata de cap, ni de ser el més espectacul­ar, ja que es va guardar el gol maradonià per a la Copa, moltes vegades la pilota en- tra plorant fins tocar la xarxa i fins i tot s’ha permès el luxe de no ser un artista dels penals. Però sí el que més bé ajusta als pals. Qui més juga a fet a amagar amb els porters. El que més els martiritza. El seu pitjor malson. L’home del sac. El que els treu la son.

Per a la commemorac­ió dels quatre centenars, va triar la mateixa porteria que fa 13 anys, vuit mesos i 12 dies per sumar el primer de tots. La força del destí. L’1 de maig del 2005 contra l’Albacete va aixecar la pilota per sobre del porter Valbuena. Era el dia del treballado­r i pocs podien pensar aquell dia que el gol es convertiri­a en la tasca preferida del petit argentí del planter. En la seva tasca quotidiana. En la seva rutina. En la seva ocupació principal. Gairebé fitxa en cada matx. Deixa la seva empremta. Clava la seva bandera. Perquè són 400 gols en 435 aparicions a la Lliga. “Papa, ja te’n vas al gol?”, li preguntava el seu fill gran Thiago confonent futbol amb gol, el tot amb la part.

Per variar, aquesta vegada, també el va marcar amb l’esquerra, la seva cama preferida, però va xutar per sota i creuat. Fins i tot els seus passadors diuen molt d’ell i la seva carrera. L’assistènci­a del primer gol l’hi va fer el seu padrí Ronaldinho, que el va pujar a collibè i li va acabar donant el relleu i el deu. La passada que va acabar en la diana 400 de la Lliga l’hi va lliurar el seu bon amic Luis Suárez, un davanter centre com una casa de pagès que accepta amb una naturalita­t sorprenent la jerarquia del rei. “Partit a partit demostra què n’és, de genial. Soc feliç per ell perquè està fent una gran història en el club”, va dir, congratula­nt-se, el davanter uruguaià.

Tot just batre Asier Riesgo, que malgrat que és un clàssic de la Lliga (Reial Societat, Recreativo, Osasuna i Eibar) només se n’ha endut 4 d’aquests 400, hi va haver un missatge per megafonia per recordar la circumstàn­cia especial. Com passa a l’NBA amb els grans rècords, on s’aturen els partits, l’speaker del

Camp Nou, Aleix Santacana, va posar èmfasi en el que acabava de passar a l’estadi, que Messi és el primer a arribar a aquesta xifra de gols i que per tant és el màxim golejador històric del campionat. “Enhorabona, Leo”. Mentrestan­t, la grada es rendia al seu ídol, al seu gladiador distingit, al líder de masses.

I això que quan Messi va començar amb el Barça la porteria se li feia petita. Algunes no entraven. Va trigar més de cinc anys a arribar als 100 (el 20 de novembre del 2010 a l’Almeria). De mica en mica va prendre les mesures de l’arc. Ara el té ben apamat. De fet, entre el 300 a l’Sporting (17 de febrer del 2016) i el 400 ni tan sols ha necessitat tres anys. “Això és bo. Serà difícil que al- gú ho repeteixi. Felicitats i que en faci molts més”, va desitjar Ter Stegen, que només el pateix en els entrenamen­ts.

Ah, per cert, li falten 14 gols per arribar als 600 oficials amb el Barcelona entre totes les competicio­ns. No tanqueu el llibre d’or de la història. Per si de cas. Obriu pas. Obriu la porta grossa. Leo Messi té 31 anys i una fam il·limitada.

 ??  ??
 ??  ?? A la Lliga Un de cada quatre gols els marca en els últims 15 minuts del partit
A la Lliga Un de cada quatre gols els marca en els últims 15 minuts del partit
 ??  ??
 ??  ??
 ?? ALBERTO ESTÉVEZ / EFE ?? La celebració. Un Messi somrient va celebrar d’aquesta manera el seu gol 400 en el campionat; han passat 13 anys, 8 mesos i 12 dies des del primer
ALBERTO ESTÉVEZ / EFE La celebració. Un Messi somrient va celebrar d’aquesta manera el seu gol 400 en el campionat; han passat 13 anys, 8 mesos i 12 dies des del primer

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain