La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una vida en extinció
Tagüide Picanerai, activista en defensa dels ayoreo del Paraguai, demana ajuda per protegir els últims indígenes no contactats
Tagüide Picanerai lluita per mantenir la forma de vida dels ayoreo al Paraguai.
El meu pare tenia 30 anys quan el grup Noves Tribus dels Estats Units va arribar al bosc i el van agafar a la força a ell, als seus germans, als meus avis i a altres famílies. Va ser un gran canvi per tots ells. Va rebutjar el contacte i es va enfrontar amb els missioners. A la meva mare ja l’havien obligat a sortir abans i es van retrobar a la missió”. Tagüide Picanerai, que té ara la mateixa edat que el seu pare quan va ser arrencat del seu hàbitat al Chaco paraguaià, és un activista per la causa dels ayoreo-totobiegosodes, indíperò genes aïllats que volen continuar vivint sense contacte amb l’home blanc. Objectiu que frega l’impossible al segle XXI a causa de la incessants penetració d’empreses fustaires, ramaderes i de caçadors furtius.
El permanent assetjament als indígenes del Chaco ha provocat que només sobrevisqui una trentena de totobiegosodes, el subgrup dels ayoreo més aïllat, va explicar Picanerai en una recent visita a Barcelona. L’ofensiva contra aquest poble es remunta com a mínim a la dècada dels anys quaranta del segle passat, quan grangers mennonites van establir colònies al seu territori. L’oenagé Survival Internacional recorda que la resistència a aquesta invasió va acabar amb morts als dos bàndols.
Els ayoreo-totobiegosodes van patir més pèrdues amb la irrupció dels esmentats fonamentalistes de missions Noves Tribus, que van organitzar una mena de caceres d’éssers humans. Les malalties portades pels blancs també van segar més vides.
“Ara, tot el que era el nostre territori, la zona boscosa del nord del Chaco, que incloïa unes 560.000 hectàrees, ja és en la seva totalitat en mans privades”, lamenta Picanerai. La desforestació ha reduït l’arbratge a la meitat i els totobiegosodes s’enfronten a una espècie d’estat de setge. Se sospita que des del nord del Paraguai accedeixen al sud de Bolívia,
Avui dia només sobreviuen uns 30 totobiegosodes, el subgrup dels ayoreo més aïllat
es disposa d’escassa informació sobre els seus moviments. Les restes d’habitacles fets amb branques donen alguna pista dels seus desplaçaments.
Picanerai viu a cavall d’Asunción, on estudia Dret i Ciències de l’Educació, i la comunitat de Chaidi, al Chaco. Allà romanen els seus pares i els seus germans.
Explica que és el primer ayoreo que ha arribat a la Universitat i dedica part del seu temps a viatjar per explicar als Estats Units i Europa els problemes que hipotequen el futur dels ayoreo. “Calculem que en quedem prop de 6.000 entre el Paraguai i Bolívia, però aïllats només uns 30”.
“No va ser fins al 1997 que els meus pares van poder deixar la missió i tornar al bosc. Viuen a la comunitat Chaidi amb 40 famílies més en una situació denominada de contacte inicial. Compaginen la seva forma de vida tradicional, la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits, amb el contacte amb la civilització”, detalla. La seva principal reivindicació és que “l’Estat ens torni 250.000 hectàrees i que pari la desforestació. Volem crear sensibilitat al món cap a la nostra causa”. Si prossegueix la tala, que dona pas a la introducció de bestiar per part de grans empreses, els ayoreo-totobiegosodes no podran subsistir.
A l’activisme de la mà d’oenagés com Survival Internacional, abocada en la defensa dels pobles indígenes, s’hi sumen un altre tipus d’accions per intentar protegir els últims 30 totobiegosodes. “A Chaidi muntem grups de voluntaris que ens quedem un mes seguit al bosc vigilant que ningú no assetgi els aïllats”, explica Picanerai.
La fustigació que pateixen els pobles del Chaco, de l’Amazònia i també de l’Índic ha desembocat en tragèdies. El mes de novembre passat, el jove dels Estats Units John Allen Chau va desembarcar a l’illa de Sentinel del Nord, que depèn del Govern de l’Índia, amb el ferm propòsit d’evangelitzar els seus habitants, un poble que rebutja qualsevol contacte amb l’exterior. L’home va ser rebut amb fletxes i va morir.
El que va passar a Sentinel del Nord podria passar també al Chaco? “Sí, perquè ells tampoc no volen ser envaïts, han de protegir les seves famílies, al passat ja van matar missioners”, conclou Picanerai.