La subtilitat dels gestos

ELS gestos són formes de comunicació no verbal que permeten enviar un determinat missatge. En qualsevol cas, hi ha gestos tan subtils que no arriben a ser percebuts. Una altra qüestió és que, de vegades, n’esperem de tan potents que tots els gestos de complicitat ens semblen pocs o insuficients. Els psicòlegs socials recomanen identificar correctament els gestos aliens per triomfar en la vida, però per això és imprescindible prendre plena consciència de la pròpia gestualitat i aprendre la manera de gestionar-la amb eficàcia. En tot cas, per interpretar-los encertadament cal buscar la congruència amb les paraules i tenir present el context en què tenen lloc.

En la política catalana, el terme més repetit els últims dies és precisament gest. ERC i el PDECat demanen a Pedro Sánchez un gest per poder aprovar els pressupostos. Però què significa aquest vocable en el moment actual de la vida catalana? Té el mateix significat per a Junqueras que per a Puigdemont, Aragonès o Torra? Pedro Sánchez considera que la millora del finançament o el compliment per primera vegada de l’addicional tercera en els pressupostos són gestos. La prova d’això és que Pablo Casado ha posat el crit al cel i ha acusat el Govern central de doblegar-se a les demandes independentistes. Però els partits que els representen consideren que això no és exactament un gest.

Sánchez considera que la seva gestió està farcida de gestos, inclòs el cessament de l’advocat de l’Estat, que es negava a rebaixar de rebel·lió a sedició l’acusació als líders del procés. És possible que l’independentisme li demani gestos que el president no està en condicions de concedir, però en l’actitud de l’Executiu hi ha un canvi tan radical respecte al passat que mereixeria més compromís d’ERC i el PDECat. Des de quan aprovar un pressupost que donarà aire al Govern català és una traïció? No fer-ho sí que seria trair el sentit comú. I un gest contrari a la intel·ligència.