Les ‘armilles grogues’ neguen a l’M5E el suport polític que busca

cada vegada està més aïllat. Els seus aliats en les últimes europees van ser els euroescèptics britànics de l’UKIP, que ja no participaran en les pròximes eleccions pel Brexit. De manera que en una clara operació de màrqueting polític es volen acostar al que sembla el nou moviment popular de la UE. El líder grillino s’oblida que en els inicis del macronisme, quan la proposta del dirigent francès encara estava de moda, Di Maio mateix li havia escrit una altra carta en què li deia que compartien la idea de refundar Europa. De moment la seva oferta no ha tingut gaire èxit entre les armilles grogues, que neguen qualsevol afiliació política. Així ho van assegurar dos representants dels manifestants que aquest dissabte van anar a Roma, convidats per militants d’extrema esquerra italians.

Rivals directes en cultura, turisme i economia, l’amistat entre els dos països veïns ha tingut alts i baixos. A Itàlia no va agradar gens que el grup francès LVMH s’apoderés d’una part del seu llegat en l’àmbit de la moda quan va comprar Pucci, Fendi, Berluti, Loro Piana i Bulgari. També hi va haver molta tensió el 2017 per la disputa de les estratègiques drassanes franceses de SaintNazaire, que França havia nacionalitzat temporalment perquè la italiana Fincantieri no les controlés.

La immigració –un tema en què Itàlia s’ha sentit abandonada per la UE– ha estat una font de disputes constant entre Salvini i Macron. Hi ha hagut moments especialment tensos, com ara quan Itàlia va cridar a consultes l’ambaixador de França a Roma després que diversos agents de duana francesos irrompessin en un centre d’immigrants a Bardonecchia, a la frontera, per sotmetre un nigerià a una anàlisi d’orina. Al juny Macron també va provocar una tempesta quan fa qualificar de “cínics i irresponsables” els italians per haver tancat els ports a l’Aquarius de Metges sense Fronteres i l’oenagé francesa Sos Mediterranée, que va acabar a València amb 630 immigrants.

A Itàlia tampoc no ha agradat que la Comissió Europea permetés que França superés l’objectiu de dèficit mentre a ells se’ls imposava molt més rigor. Fins i tot per celebrar el cinquè centenari de la mort de Leonardo Da Vinci hi ha una guerra oberta després que el Ministeri de Cultura italià es negués a deixar al Louvre les obres més importants del geni.

El suport de Di Maio i Salvini a les armilles grogues encara podria tensar més les relacions. A ningú li interessa que aquest clima tan incòmode continuï. Els intercanvis comercials entre un país i l’altre, molt favorables per a la balança italiana, representen més de 200 milions d’euros al dia.