La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les tragèdies no s’oculten
Polèmica pel cartell d’una exposició en què apareixen tapades importants crisis de la història recent de Rússia
El submarí nuclear Kursk es va enfonsar l’any 2000 amb 118 tripulants a bord. El 2002 un grup terrorista txetxè va segrestar mil persones al teatre Dubrovka i la crisi es va acabar amb més de 170 morts i 700 ferits. Dos anys després un grup gihadista del Caucas va causar una matança en una escola de Beslan. Però el 7 de gener, en un enorme cartell cronològic del pavelló Rússia, la meva història, al popular recinte firal de la VDNJ de Moscou, aquests tràgics fets havien desaparegut.
Un dels visitants d’aquell dia, Aleksei Xivrin, es va sorprendre quan va veure que s’havien tapat amb paper o cinta adhesiva blancs quatre esdeveniments d’aquest segle XXI. Va fer fotos del cartell i les va publicar a la seva pàgina de Facebook. Contactat per La Vanguardia a través de la xarxa social, explica: “La meva nòvia i jo vam arribar a aquesta exposició casualment. Era l’únic cartell on hi havia fets tapats”. De fet, no se n’hauria adonat si no estiguessin tapats d’aquella manera tan estranya, assegura.
El missatge que va deixar a la xarxa s’ha fet viral. “Qui endevina aquests quatre fets?”, es pregunta al text que acompanya el post. Els usuaris d’internet de seguida van donar la resposta, i van sorgir dubtes sobre si hi hauria cap raó per eliminar aquests esdeveniments de la vista del públic. “No conec el motiu pel qual algú va posar aquests adhesius blancs; només sé que els vaig veure així”, diu Xivrin a aquest diari.
Entre el primer i el segon mandat de Vladímir Putin com a president s’havia tapat la tragèdia del Kursk i el que va passar l’octubre del 2002, quan un grup de terroristes txetxens va segrestar gairebé mil persones que assistien al teatre Dubrovka de Moscou al musical
Nord-Ost, i on hi va haver 170 morts. Més avall tampoc es podia llegir que en una escola de Beslan (Ossètia del Nord) van morir 334 persones després de l’atac d’un comando gihadista el primer dia de classe, l’1 de setembre del 2004.
La cronologia continuava amb la presidència de Dmitri Medvédev (2008-2012) i amb una altra data tapada, que corresponia a la guerra entre Rússia i Geòrgia l’agost del 2008 a la província rebel georgiana d’Ossètia del Sud.
La polèmica també ha arribat a la blogosfera russa relacionada amb Ucraïna. La versió electrònica del tabloide Segodnya de Kíev reprodueix el missatge original i afirma: “Així és com a la Federació Russa esborren la història innecessària”. D’ençà que el 2014 Rússia es va annexionar la península de Crimea i va esclatar la guerra després de la seva invasió de l’est ucraïnès, a Kíev s’acusa Moscou d’intentar reescriure la història per motius polítics. L’organització del projecte Rússia, la meva
història assegura que no té res a veure amb el que ha passat. El seu portaveu, Aleksandr Taràssov, suggereix que ho podria haver fet algú extern a l’exposició. El canal estatal Rossiya 24 ha emès un reportatge que incideix en aquesta mateixa tesi. Segons Taràssov el cartell és en un lloc apartat, al costat del guardaroba, i no forma part de la zona d’exposició. “El vam considerar com un afegit. Per això quan vam veure que a internet es parlava activament d’això ens vam sorprendre”, ha indicat. A més, els temes que s’esmenten allà es desenvolupen àmpliament a l’exposició multimèdia del projecte, amb “un estand individual dedicat a la lluita contra el terrorisme”. Segons aquest portaveu “s’ha posat en marxa una investigació oficial sobre el cartell. Estudiem diverses versions, incloent-hi una intervenció exterior i una provocació”. Els papers que tapaven les tragèdies recents ja s’han retirat del tauler.
“No s’ha d’ocultar cap pàgina de la nostra història, tant si és heroica com tràgica. Tot forma part de la nostra història contínua. Dels errors, dels fets tràgics, n’aprenem. Això de què es parla ara als mitjans de comunicació és probablement una broma de mal gust o una provocació”, deia Mikhaïl Miagkov, director científic de la Societat Històricomilitar de Rússia.
Ocultar les tragèdies sí que era una cosa habitual durant l’època de l’URSS. Aquells anys, quan el règim comunista controlava una comunicació a què per descomptat encara no havia arribat internet, es van ocultar tragèdies de tota mena. La més coneguda és la catàstrofe nuclear de Txernòbil, del 1986, en què les autoritats van trigar dos dies a evacuar la població i una setmana a explicar al món el que havia passat. També es va ocultar la primera catàstrofe radioactiva de l’URSS, el 1957, a la central nuclear de Maiak, a Txeliàbinsk. O l’accident del 1960 a la zona de proves del cosmòdrom de Baikonur mentre es preparava el llançament del prototip d’un míssil.
Del xoc el 1979 entre dos avions de passatgers –un que feia la ruta Txeliàbinsk-Kixiniov i un altre que cobria el trajecte TaixkentMinsk– no se n’hauria publicat res si entre les seves 178 víctimes no hi hagués hagut tota la plantilla del club de futbol Paxtakor-Taxkent, de primera divisió. Tampoc no es van donar notícies en el moment de l’accident del creuer fluvial Aleksandr Suvórov, que el 1983 va xocar amb un pont a l’altura d’Uliànovsk, declarada immediatament ciutat tancada, o del xoc entre dos trens a Ufà el 1989.
Els responsables de ‘Rússia, la meva història’ apunten que algú va voler provocar el conflicte