El llibre i la vida

El mes de desembre passat es va celebrar a Barcelona la 33a Nit de l’Edició del Gremi d’Editors de Catalunya. L’ocasió va servir per reconèixer la traça de les persones i entitats guardonades i, en el cas d’Herder Editorial, la seva ininterrompuda tasca editorial a Barcelona al llarg de 75 anys. L’acte, tot i això, no només va certificar aquells merescuts reconeixements. També va servir per recordar l’imprescindible paper que té la cultura en la vida de les societats.

No és una cosa inaudita, certament. De la complexa relació entre societat i cultura fa segles que es parla, i fins i tot podria dir-se que des que la cultura és cultura està en crisi. No com l’etern retorn d’un monòton lament, sinó precisament com el símptoma d’una saludable vitalitat. Perquè el dia que des dels diferents organismes, entitats i persones dedicats a la generació i difusió de productes culturals s’anunciï que per fi el gran moment ha arribat, que la cultura està en el seu ple apogeu, aquell dia ja no serà més cultura. Dedicar-se a llaurar i difondre cultura és obrir-se a explorar les experiències, reals i potencials, de la vida i les societats, i aquella tasca és per definició inesgotable.

Dit això, que la consciència cultural estigui en perpètua crisi existencial no significa que no tingui motius contextuals per reclamar més i millor tracte. Perquè sens dubte els té. I sobretot el sector del llibre. Queda bonic dir que la vida és narració, relat biogràfic, una història que es creua amb altres històries i que s’escriu i reescriu constantment, individualment i col·lectivament, però fa anys que el sector editorial arrossega un malestar que va camí de convertir-se en crònic. I això també per a la marca Barcelona, una de les capitals de l’edició a Europa, és un problema.

Les vicissituds són moltes: potser la gran oferta de llibres, o la competència audiovisual, o la pirateria... Però com en tots les aspectes de la vida també aquí entrem nosaltres i la nostra jerarquia de prioritats, que és determinant. Una cosa que depèn, en essència, de la idea de vida que tinguem i vulguem transmetre. I si l’inconvenient fos la falta de temps, això té remei. Sempre pot demanar-se, com Lena Dunham, un vuitè dia a la setmana per poder llegir. No tot està escrit.