A voltes no arriben cartes

Correos cada cop reparteix més paquets del comerç electrònic, de manera que alguns certificats arriben fora de termini

No em consta que mai ningú hagi enregistrat en versió catalana una de les cançons més famoses que Manuel Alejandro va escriure per a Raphael: “A veces llegan cartas”. Aquella que completava el títol amb un segon vers que feia “con olor a espinas que no son románticas”. En tot cas, seria una banda sonora ideal per al dia d’avui, última jornada de treball del reforç de carters que Correos ha contractat temporalment per a les festes nadalenques. Demà tornen a l’atur un munt de carters ocasionals dels que no trucaven dues vegades, per més que els seus companys més veterans s’esforcessin a transmetre’ls una certa noció d’ofici. Repartir el correu postal és un ofici mutant. Durant anys, a la zona d’Horta on visc va venir a repartir el correu l’Isidre, un carter fill de Santa Coloma de Gramenet que tenia (i té) el vici de llegir. Com que sovint em portava paquets amb llibres, en parlàvem. Un dia se’m va acudir oferir-li algun dels volums que, periòdicament, han de sortir de casa perquè n’entrin de nous. Durant anys, cada setmana se n’enduia alguns. Al principi, per mer consum propi, i ben aviat per anar-los repartint entre companys d’estafeta i gent del barri. Així vaig començar a saber circumstàncies particulars de veïns desconeguts: la iaia amant de la novel·la policíaca, l’encofrador que quan es va trencar la cama llegia narrativa històrica, el veí del carrer del damunt que és un reputat col·leccionista de punts de llibre... El tràfic de llibres cessà quan van canviar l’Isidre de zona, tot i que de tant en tant encara ve de visita. Recordo que quan arribava l’època nadalenca anava de bòlit amb els bolics que alguns enviaven als seus familiars desplaçats.

Ara la cosa ha canviat. Correos cada cop reparteix menys cartes i més paquets estàndard producte del comerç electrònic. Entre Amazon i les empreses asiàtiques sepulten les estafetes amb embalums de tot tipus, de manera que, quan arriben aquestes dates crítiques, per més personal de reforç que contractin, acaben prioritzant la paqueteria i les cartes queden arraconades. Les lletres personals ja no abunden, i menys encara les manuscrites, però el sistema de correu postal es nodreix d’un munt d’exemplars de la literatura burocràtica: citacions, sancions, ajuts i paperassa certificada diversa que, aquestes setmanes de furor nadalenc, han quedat en segon pla. Alguns, fins i tot fora de termini. Correos ha entrat de ple en la fase 3D de la seva història. No és el mateix repartir sobres que pràcticament són de dues dimensions que fer de traginer de productes empaquetats a l’Est asiàtic. Al vestíbul del supermercat que ara hi ha on havien estat, primer el cinema Dante i després les multisales Lauren Horta, han posat un d’aquests armaris electrònics de correus on la gent va a buscar els paquets que no li arriben a casa. Estic temptat d’obrir-lo amb una palanca per veure si algun carter surt de l’armari.