“La meva filla és apàtrida”

El cost emocional del procés s’agreuja amb l’espera pel passaport dels nens

UN MERCAT NEGRE L’Ana i en Fernando diuen que no tenen res a veure amb les màfies que venen nens EL PREMI DE LES PROTESTES La pressió de les parelles atrapades obliga a avançar les cites per als papers

L’Ana i en Fernando han vist complert el somni de ser pares. Asseguren que era el que més desitjaven en aquest món i ho han aconseguit gràcies a un ventre prestat. “Tinc quists a l’úter i després de patir diversos avortaments els metges em van dir que no podria tenir mai fills”, confessa l’Ana. Aquesta parella de Palència va decidir llavors recórrer a la gestació subrogada i van contractar els serveis d’una d’aquestes agències que ofereixen paquets per buscar ventres al estranger.

“La nostra aventura va començar fa tres anys. Hem tingut un avortament amb una primera gestant i un intent fallit amb una segona dona, amb qui vam tornar a repetir. I el 18 de desembre va néixer l’Alba”, recorda. Una nena engendrada amb un òvul de l’Ana i l’esperma d’en Fernando.

Els pares de la nena són molt conscients que la maternitat subrogada està prohibida a Espanya, “però no a Ucraïna, on tot el que hem fet és legal”, recalca l’Ana. I continua: “Hem complert amb tot el que ens exigien a Kíev; estem casats, som una parella que no pot tenir fills i la mare gestant, que ja havia concebut un altre fill, ha passat per tots els controls per confirmar que no viu en una situació de precarietat i ha acceptat de manera voluntària prestar-nos el seu ventre”.

Ha estat un procés llarg i amb un gran cost emocional”, assegura aquesta parella, que ara no acaba d’entendre el perquè de tantes traves del Govern d’Espanya per poder treure de Kíev la seva filla i tornar a casa. La situació viscuda en aquests moments per en Fernando i l’Ana i l’altre mig centenar de famílies atrapades a Ucraïna, com ells, en espera d’obtenir uns papers que no arriben, és molt diferent del que han viscut aquestes parelles en les set maternitats repartides per Kíev en les quals donen a llum les mares gestants. “La veritat és que no tenim cap queixa pel tracte dispensat per les autoritats ucraïneses i equips mèdics. Aquí tot es fa amb molta serietat i les prestacions són de qualitat”, revela aquesta veïna de Palència.

Tot i que, quan es tracta d’elogis, no hi ha res que es pugui comparar amb les paraules que en Fernando i l’Ana (de 40 i 45 anys) dediquen a la dona, de 30 anys, que ha gestat la seva filla. “Ella va ser la primera que ens va fer saber que ens volia ajudar i com ja és mare sap molt bé la felicitat que pot aportar un fill quan s’anhela tant ser pares”, afirma l’Ana.

Aquest matrimoni no nega que hi puguin haver màfies que s’intentin aprofitar de la creixent popularitat d’Ucraïna com a destinació per iniciar processos de gestació subrogada. Juan José Rodríguez, president de la Comissió Central de Deontologia de l’OMC, va més lluny, ja que alerta de greus abusos amb aquest tema. “A l’Índia hi ha granges de dones que lloguen els seus ventres per sortir de la pobresa, i en alguns països pares que recorren a aquesta gestació prestada reneguen dels nens si neixen malalts o no els agraden, com si les criatures fossin un producte. Tot això és un flagrant atemptat contra l’ésser humà i, especialment, les dones”, critica aquest metge.

“Tot això no té res a veure amb nosaltres”, reitera la parella de Palència. “Paguem justos per pecadors”, afirma l’Ana. En aquest sentit un portaveu de l’Oficina d’Informació Diplomàtica d’Exteriors afirma que les famílies que han fet les coses bé “no s’han de preocupar, ja que podran viatjar a Espanya amb els seus fills quan siguin analitzats els seus casos. Però sí que han de saber que els tràmits per facilitar les inscripcions i lliurar els passaports s’estan demorant perquès s’han incrementat les anàlisis i els controls, cas per cas”. Una cosa és la posició del Govern actual, contrari a la gestació subrogada, i una altra “l’obligació de facilitar la documentació si tot el procés s’ha fet correctament”, afegeix aquest portaveu.

Les famílies atrapades a Ucraïna ja han aconseguit amb la seva pressió aquestes últimes setmanes un avançament de data en les cites per a obtenir els passaports i confien que aquest “malson” tingui un final feliç. Els seus fills ara són uns apàtrides.