El català tossut

Des del punt de vista social, el català és una llengua curiosa. Pel volum de parlants, els experts diuen que és una llengua mitjana. Quan hi ha ganes de menysprear-la, hi ha qui diu que és una llengua minoritària, i si es parla des del punt de vista d’algunes actuacions polítiques –l’exemple més sagnant és la situació precària que viu als territoris francesos–, aleshores és qualificada de llengua minoritzada, que no vol dir que sigui minoritària, sinó que es pretén empetitir-la. Alguns experts consideren que el fet que no tingui un Estat decididament a favor de la seva preservació també la perjudica. Això no vol dir que calgui la independència de Catalunya, només que hi hagi una política lingüística inqüestionable a favor de la llengua feble.

Les circumstàncies que ha viscut durant l’últim segle són conegudes de tothom, i no ha estat un camí de roses. Ara coincideixen dues notícies que demostren que és una llengua tossuda, “una nosa”, com la qualifiquen els seus detractors, perquè no només sobreviu malgrat dictadures prohibicionistes i lleis que la perjudiquen, sinó que manté una vitalitat envejable malgrat les circumstàncies. I sempre gràcies a la societat civil.

La primera notícia és el centenari de les primeres biblioteques populars, creades per la Mancomunitat de Catalunya, que va posar la primera llavor en cinc poblacions: Valls, Olot, Sallent, les Borges Blanques i Canet de Mar. La tasca per la cultura que va fer aquesta agrupació de les quatre diputacions catalanes impulsada per Enric Prat de la Riba encara perdura avui. Si busquem a la Viquipèdia l’entrada de la Biblioteca de Catalunya, per exemple, que va obrir les portes el 1914, hi podem llegir: “La gran part de l’origen d’aquests fons fou la societat civil. Es tracta d’un cas atípic, ja que la gran majoria de biblioteques nacionals de la resta d’Europa són el resultat d’una transformació de biblioteques reials, de monestirs o de col·leccions privades. En el cas de Catalunya es tracta d’una biblioteca creada des de zero per la societat civil”.

La segona notícia té a veure justament amb la Viquipèdia. Un tuit seu del dia 8 deia: “Hem assolit l’article 600.000 amb la biografia de Pura Velarde. L’ha creada en @xavidegr a les 22.20 h en una disputa amb 5 articles més en el mateix minut”. L’enciclopèdia col·laborativa en català és la vintena del món en nombre d’articles i la segona, darrere de la sèrbia, en qualitat de continguts, segons Wikimedia (l’anglesa és la cinquena, i l’espanyola, la novena). I tot, com aquella biblioteca formada amb col·leccions particulars –amb Gaziel i altres coetanis portant-hi els llibres amb un carretó–, gràcies a la societat civil.

El dia 8 la Viquipèdia anunciava: “Hem assolit l’article 600.000 amb la biografia de Pura Velarde”