La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un directe en transformació
Els joves i les músiques urbanes es fan lloc en els grans aforaments de la ciutat
Avui comença d’alguna manera l’any dels concerts significatius de música pop, rock, jazz i altres estilístiques de l’any barceloní. Perquè aquesta tarda L’Auditori serà el marc on una galeria de significatius artistes com ara Joan Manuel Serrat, Miguel Poveda, Jarabe de Palo, Lolita o Diego el Cigala retran homenatge a l’obra, memòria i persona del bolerista Moncho. Un brillant tret de sortida d’un any de música en viu que es presenta intens i, en general, amb el protagonisme de la dona i de les estilístiques musicals que connecten amb les generacions més joves.
I el primer fenomen que destaca de l’any que ha començat fa catorze dies continua sent el protagonitzat per la catalana Rosalía, un fet que fa exactament un any era inimaginable. En aquell gener, la cantant i també compositora de Sant Esteve Sesrovires estava immersa encara en la gira de presentació del seu àlbum Los ángeles, el primer sota el seu nom en el qual retia homenatge als pals tradicionals del flamenc amb l’heterodoxa complicitat de Refree. Ara ha canviat espectacularment de vestit sonor i proposta escènica, sense abandonar el far flamenc, això sí, però construint una música i un producte que ha impactat a mig planeta, com ja es veu en col·laboracions amb superestrelles com
Mumford & Sons, Ed Sheeran o Shawn Mendes personifiquen el canvi de tendència
J Balvin, Pharrell Williams o James Blake.
Després de l’explosió inicial que va ser l’última edició del festival Sónar, Rosalía s’ha fet un valor en si mateixa amb la seva proposta i el seu àlbum El mal querer, que aquest any es podrà degustar bàsicament en festivals. A Barcelona serà una de les estrelles del festival Primavera Sound –en què ja se l’ha pogut veure anteriorment–, un festival que en aquesta edició ha posat especial èmfasi en la paritat sexual dels participants i, en l’àmbit estrictament musical, una significativa importància a les músiques urbanes.
A més de Rosalía –a qui també es podrà veure i escoltar al Doctor Music Festival d’Escalarre de l’11 al 15 de juliol, al BBK bilbaí o al Coachella dels Estats Units– hi ha tota una generació de joves músics que han fet seu o estan encaminats cap al denominat starsystem del directe. I la capital catalana en serà testimoni amb alguns dels seus representants més vistosos, com és el cas dels
L’èxit de Rosalía exemplifica l’auge de noves músiques i formes de consum
britànics Mumford & Sons, que debutaran a la ciutat al Palau Sant Jordi (27 d’abril), el canadenc Shawn Mendes (al mateix recinte el 26 de març) o l’omplestadis Ed Sheeran. És il·lustratiu el cas d’aquest últim, de qui l’aficionat local va poder gaudir fa dos anys en un apoteòsic concert al Palau Sant Jordi dins de la gira del seu àlbum Shape of you, i que el pròxim 7 de juny tornarà amb no moltes més armes sonores però aquesta vegada en el molt més ampli Estadi Olímpic.
L’oferta és consolidada i creixent: en l’àmbit dels festivals, l’aficionat es troba les propostes ja consolidades de diversos dies de durada i cartell multiestilístic com el Primavera Sound, el Sónar i el Cruïlla; amb propostes musicalment molt específiques com
JOVES I MOLT POPULARS
L’EFECTE ROSALÍA
la del Rock Fest o el Beach Festival, i també amb cicles que duren diverses setmanes o mesos (Festival Internacional de Jazz, Mil·lenni, Guitar Bcn, Room Festival, Barnasants, Suite, Mas i Mas, Grec, Jardins de Pedralbes...). A més, les propostes per a aquest any en grans espais també estan més que consolidades, com indiquen la dotzena llarga de dates ja tancades al Sant Jordi, el parell de cites a l’Estadi Olímpic (Metallica el 5 de maig i l’esmentat Sheeran) i, atenció, la presència del RCDE Stadium, de l’Espanyol, en un altre parell de convocatòries (Rammstein, l’1 de juny i Alejandro Sanz set dies més tard).
La programació del festival Primavera Sound sol ser la d’un immens mostrari de gustos i tendències, tot i que des de fa un any han implementat un significatiu relat. La seva aposta clara per les músiques urbanes fa un any en aquesta pròxima edició no només s’ha consolidat sinó que s’ha ampliat amb la vistosa presència de gèneres com el reggaeton, personalitzat en la figura de l’abans citat J Balvin (a la foto a la dreta d’aquestes línies). Una edició que enterra definitivament la seva condició de festival refugi de l’indie per convertir-se en aparador de trap, electrònica, R&B, rap o les llatinitats abans esmentades. El que escolten les joves generacions i no precisament en discos. Tota una aposta.
Els consagrats, malgrat tot, continuen marcant territori. Potser el més vistós ara mateix serà la presència del ja gloriós guitarrista i compositor Mark Knopfler. Vindrà al Sant Jordi (25 d’abril) per desgranar el seu flamant àlbum Down
the road wherever, una nova prova de la seva aposta per la música i les arrels. En un marc idèntic també es donaran cita les masses de fidels seguidors d’artistes tan heterogenis com Michael Bubblé, Eros Ramazzotti o els ja exboy band Backstreet Boys, que presentaran nou àlbum (17 maig).
L’experiència i la maduresa contrastada per l’èxit i la qualitat tornaran a tenir nombroses mostres de bona salut artística amb els concerts programats del llegendari guitarrista Wilko Johnson, exemple de fúria interpretativa sobre l’escenari, tant en la seva etapa com a líder de Dr Feelgood com ara en solitari (10 febrer), o dels no menys gloriosos Echo & The Bunnymen o Deacon Blue. En aquest paquet caldrà veure com respon l’aficionat a la presència dels també molt bregats Toto en l’espaiós Auditori del Fòrum (10 juliol), mentre que en l’altre Auditori farà acte de presència solitària Fito Páez després d’anys d’absència.
No s’entreveuen problemes d’assistència popular amb els concerts de déus del metal i del hard com Metallica, els alemanys Rammstein o de la doble impactant proposta que protagonitzaran Ozzy Osbourne i Judas Priest al Palau Sant Jordi el 3 de març). També seran dures les descàrregues, al Sant Jordi petit, dels molt elogiats Greta Van Fleet, el guitarrista de Guns’n’Roses, Slash, o la figura llegendària de la qüestió, Alice Cooper (8 de setembre).
A escala més propera, el concert d’agraïment a Aute, Ánimo
animal, a l’Auditori del Fòrum (2 febrer) amb un veritable dream team , la mateixa sala que acollirà la tornada de Ketama el 15 de març. A part del ja esmentat bany de masses d’Alejandro Sanz al RCDE Stadium, també tindrà tirada el concert-espectacle Yo
fui a EGB (Palau Sant Jordi, 9 febrer) amb Ana Torroja, Katrina and the Waves o La Unión). I bastant inusual la proposta de Manolo García per al desembre en auditoris més reduïts, amb tres al Tívoli, dues al Palau i una al Liceu. I d’inusuals, també Adrià Puntí oferirà dos concerts, a la Barts (6 febrer) i a l’Apolo (8 març)
Mark Knopfler, Echo & The Bunnymen o Wilko Johnson il·lustren el valor de la maduresa