La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Diputació busca altres usos per a la residència presidencial del Montseny
Samaranch, Tarradellas i Dalmau, usuaris en el passat d’una masia poc utilitzada avui dia
Si les parets de la finca del Vilar, al cor del Montseny, parlessin transcendirien sucosos passatges de la història política recent. La que encara és, almenys formalment, residència de vacances del president de la Diputació de Barcelona, al terme municipal de Fogars de Montclús, ha allotjat des de princicada pis dels anys setanta del segle passat a Juan Antonio Samaranch, Josep Tarradellas, Antoni Dalmau, Manuel Royes i també a Jordi Pujol, entre altres. Actualment, s’obre ocasionalment per fer algunes reunions i, segons afirmen fonts de la Diputació, se li busca un altre ús més d’acord amb els nous temps.
Les construccions que conformen El Vilar, una discreta talaia des de la qual s’albira el mar, reben dia la visita d’un vigilant de la Diputació per controlar que ningú no ocupi la casa i que tot estigui en ordre per si arriba el president o se sol·licita celebrar allà alguna trobada. Amb el jardí i la zona boscosa, la propietat ocupa una superfície de 148.000 metres quadrats.
El Vilar consta de dos edificis, un dels quals disposa de dues grans sales de reunions, i l’altre està habilitat com a habitatge, amb tres habitacions, una d’elles reservada per a l’escorta i el xofer; saló; menjador; cuina, i un espai destinat als masovers. Des que es va jubilar la masovera, Maria Rosa Pujol, que vivia allà amb el seu marit, Josep Planas, i els seus dos fills, ningú ja no habita de manera permanent El Vilar. Només l’esmentat vigilant hi va de dilluns a divendres.
A LA DÈCADA DELS SEIXANTA El marquès de Castell-Florite va encarregar la rehabilitació de la casa
DE 1977 A 1980 Tarradellas i la seva família gaudien de la finca d’El Vilar a l’estiu i caps de setmana
La directora de comunicació de la Diputació, Mònica Gallardo, afirma que últimament El Vilar només s’ha obert puntualment per a alguna reunió, que ja no té un ús residencial, encara que formalment no s’ha modificat el destí que se li va donar als anys seixanta.
Fonts de la Diputació comenten que va ser sota el mandat de Joaquim Buxó Dulce de Abaigar, marquès de Castell-Florite, que es va decidir destinar la masia a residència presidencial de vacances. També a fer reunions de la Diputació i d’altres institucions. “La rehabilitació es va prolongar durant uns deu anys ja que la casa pràcticament estava en ruïnes. Va ser el 1973, en època de Samaranch, quan van començar a venir els presidents”, indiquen les mateixes fonts.
“Nosaltres, la meva dona i els nostres fills, ens vam instal·lar a El Vilar el 1972, abans que acabessin les obres, per vigilar que tot estès en ordre”, explica Josep Planas, que va treballar com a guarda del Parc Natural del Montseny fins al 2011. Amb Josep Maria de Muller, president entre 1967 i 1973, va culminar la rehabilitació, però segons explica Planas amb prou feines va visitar la masia un parell de vegades.
“Samaranch sí que s’hi quedava a dormir, aquí mantenia reunions de treball. Tarradellas pujava els caps de setmana i també a l’estiu amb la seva dona, Maria Antònia Macià, i amb la seva filla, Montse, que es trobava molt a gust a la finca. Tarradellas em deia que la Casa dels Canonges era molt fosca i que aquí gaudia de la llum natural i de l’aire pur”, continua relatant Planas, que va viure al Vilar amb la seva família durant uns 30 anys.
Planas recorda que les visites de Jordi Pujol, que no va ocupar mai la presidència de la Diputació, i de la seva família a la masia, van causar algun “estira-i-arronsa”. “Venia amb la Marta i els seus fills. A Pujol li agradava molt caminar, sortíem al Matagalls, al Turó de l’Home, al Pla de la Calma... Preguntava molt, ho volia saber tot”, afegeix.
També Antoni Dalmau i Manuel Royes anaven amb les seves famílies a El Vilar. Precisament va ser en època de Dalmau (1983-1987) quan l’immoble va passar de dependre del Servei de Parcs de la Diputació a estar sota el control de Presidència. En aquelles dates, Maria Rosa Pujol, la masovera, anava a treballar a les oficines del parc i això impedia que pogués dedicar-se tot el dia a atendre la residència i a rebre els hostes. El canvi va possibilitar que Pujol estigués a jornada complerta a El Vilar.
La presidència de Dalmau, que passava períodes de vacances familiars a El Vilar, va coincidir amb el moment en què es gestava la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics del 1992. “Aquí venien Maragall i el seu equip a reunir-se amb Dalmau... ”, afegeix Planas.
Els masovers van deixar El Vilar el 2002 i des d’aleshores ningú no ocupa permanentment aquesta reservada finca. L’actual vigilant explica que, a partir de Montilla, la masia s’ha utilitzat ben poc. Les dues sales que té han estat escenari de reunions però com que no hi ha un registre oficial sobre les entrades i sortides, segons afirmen des de la Diputació, es desconeix l’ús que han fet d’aquesta propietat els posteriors presidents.
Persones que han tingut o tenen alguna vinculació amb El Vilar sí que assenyalen que en aquest paratge a 940 metres d’altitud han descansat des dels esmentats presidents de la Diputació i de la Generalitat fins a algun alt mandatari europeu, entre altres polítics. Però l’activitat de fa anys ha minvat relegant el recinte, que es manté impecable, a una situació d’infrautilització. L’última reforma de la casa es va emprendre en època de Corbacho (2004-2008).
Gallardo apunta que és una masia sense una funció concreta i assumeix que cal donar-li nous usos. Una de les possibilitats que s’estudia és adequar l’espai a residència d’escriptors.
La Diputació, que és propietària d’un 10% de la superfície del parc natural del Montseny, ha anat adquirint finques per rehabilitarles i n’ha rebut d’altres fruit de donacions (veure informació adjunta). Aquest és el cas de la Masia Mariona, una casa senyorial envoltada d’un jardí-bosc de 3,5 hectàrees, que acull les oficines del parc natural. Les altres estan destinades a albergs, cases de colònies o escoles de natura, principalment, i són gestionades per entitats o particulars. També compta amb terres llogades a agricultors i ramaders.
Però una de les joies de la corona és El Vilar, que als seus orígens, al segle XVII, pertanyia a una família que es dedicava a la venda de gel. Els seus murs han estat testimonis d’episodis de la història com el que relata Antoni Dalmau. “Recordo una comissió de govern en què Antoni Farrés, del PSUC, es va oposar a votar a favor d’una proposta de Tarradellas. El president va reaccionar molt iradament perquè volia unanimitat en tots els acords. S’ho va prendre molt malament i al final Farrés li va donar el seu suport”.
REMODELACIÓ L’última reforma de la masia es va realitzar durant el mandat de Celestino Corbacho
PREPARACIÓ DE BARCELONA’92 El masover recorda les reunions d’Antoni Dalmau amb Maragall i el seu equip