La Vanguardia (Català-1ª edició)
I ara, els problemes del pare
La comèdia ‘Benvinguts a la família’ torna a TV3 aquesta nit amb una segona temporada que incorpora Santi Millán al repartiment
La segona temporada de
Benvinguts a la família comença al mateix punt on va acabar la primera: amb l’arribada d’en Manu, l’exmarit de l’Àngela, que va abandonar la dona i els fills fa una dècada. El retrobament amb aquest pare absent (interpretat per Santi Millán) serà el desencadenant dels nous problemes (bàsicament ajudar el pare a sortir de l’embolic en què està ficat) en què es veurà involucrada la família protagonista de la ficció.
La sèrie de TV3, produïda per Filmax (Arca Audiovisual), torna aquesta nit després d’haver estat l’any passat la millor estrena en ficció dels últims deu anys, amb 777.000 espectadors i una quota de pantalla d’un 25,8%. Creada per Pau Freixas i Ivan Mercadé i protagonitzada als papers principals per Melani Olivares i Yolanda Ramos (el seu personatge de la Victòria segueix sent el punt de referència a les escenes més còmiques de la ficció gràcies en part a la seva barreja de català i castellà), la sèrie també ha tingut un recorregut d’èxit més enllà de Catalunya gràcies a Netflix.
Pau Freixas va voler constatar, durant la presentació de la nova entrega als mitjans, les dificultats pròpies de rodar la segona temporada d’una ficció televisiva: “S’ha de reinventar la sèrie, fer que evolucioni i evitar repetir-se en certs aspectes, excepte amb aquells que sabem que han funcionat bé”. En la seva opinió, el repte ha estat superat (“la sèrie ha trobat el seu to i s’agrada a si mateixa”) i va destacar en especial “la seguretat” amb què els actors interpreten els seus personatges després d’haver-los elaborat l’any passat.
A la primera temporada es parlava de “l’absència del pare” (tant de l’aleshores desaparegut Manu com del que es moria al primer capítol, l’Eduardo), i en certa manera també era un homenatge a les mares coratge, capaces de fer-ho tot per la família. Ara, en aquesta segona temporada, “es parla del que es pot arribar a fer per les persones amb què es tenen vincles de sang, però que no han estat al teu costat”, afirma Freixas en referència al personatge d’en Manu.
Per la seva part, Mercadé recordava que si a la primera entrega la trama transversal era la mort del pare, i tots els capítols giraven al voltant d’aquesta història,
“La sèrie ja ha trobat el to, i els actors s’han fet seus els personatges”, diuen els creadors
a la segona, si bé també hi ha un desencadenant de la nova història, que és l’arribada d’en Manu, “la sèrie va agafant trames diverses episodi rere episodi, però sense que hi hagi una història única”. Això ha permès a l’equip de guionistes “jugar més amb les trames i viatjar amb els espectadors a llocs diferents” i aconseguir que la sèrie “respiri més”.
Si els referents de la primera temporada eren Shameless, Modern family o Weeds, a la segona la referència ja ha estat la mateixa Benvinguts a la família, tant pel que fa al to com als personatges. Mercadé explica que treballar amb uns personatges ja construïts els ha donat la possibilitat d’anar més enllà “amb el seu humor i les seves bogeries”, com són els casos de Lluís Villanueva fent de Raül Dorado (reconegut homenatge al Saul Goodman de Breaking bad i Better call Saul )o de Betsy Túrnez i Francesc Ferrer, els veïns tafaners.
“Els actors s’han deixat anar molt, però a la vegada veus que no surten del to de la sèrie; estan molt amunt pel que fa a la comèdia, però per nosaltres sempre mantenen un cordó umbilical amb la part emocional que els connecta amb la sèrie”, va precisar Mercadé, també productor executiu.