Això són fets

No puc evitar-ho... Cada vegada que algú finalitza alguna asserció amb “i punt”, em poso en guàrdia i desconfio. Més encara si la falca autoritària i suposadament indiscutible és “això són fets” o “això són dades” o “està científicament demostrat”. De debò, malament anem si qui ens alliçona ha de recórrer a principis d’autoritat tan dèbils. Si a vostè li passa el mateix, no dubti a llegir, perquè passarà una bona estona, Factfulness. El món va millor del que et penses. Deu raons que fan que no el vegis tal com és, el llibre pòstum de Hans Rosling, que va escriure juntament ambla seva filla i la seva jove i que deixa l’herència d’un pensament optimista discutible però basat en moltes dades que ens porten a reconsiderar el nostre pessimisme i catastrofisme actuals.

Perquè sí, la desigualtat, la pobresa, el canvi climàtic, l’amenaça d’un conflicte nuclear o d’una Tercera Guerra Mundial, els nous virus i les noves malalties, o l’impacte econòmic i social de les noves tecnologies, més la superpoblació i el possible col·lapse dels sistemes financers o l’escassetat d’aliments que pot arribar a produir-se, tot això i més encara, sí, ens amenaça i pot portar el món a la desaparició. Igual que, si ens posem a pensar, pot impactarnos un meteorit gegant o podem patir una invasió alienígena, però el cas és que aquest planeta no està tan malament i que les dades, que Rosling maneja amb facilitat encara que de vegades porta l’aigua descaradament al seu molí interpretatiu, ens diuen que hem millorat en moltíssims aspectes: longevitat, salut, llibertats, pobresa infantil, per exemple.

Rosling sap de què parla, perquè en la seva peripècia vital va veure la misèria extrema i la malaltia a l’Àfrica. I el seu primer camp de feina va ser el de la medicina tropical, per saltar d’algunes descurades malalties rares o endèmiques en zones pobres a una visió clarament menys fatalista del món i de la humanitat. Trobaran diverses de les seves xerrades a la xarxa que potser poden portar-los a creure que Rosling és només això, un xarlatà, però em sembla que els seduirà en aquest llibre intel·ligent i brillant que ha apassionat, segons es diu, Bill Gates i que l’any passat va ser un èxit no menor als Estats Units. I encara que part de la seva repercussió nord-americana es degui als negacionistes del canvi climàtic, el llibre es defensa i sosté per si mateix...

A Espanya l’han publicat Deusto en castellà i La Campana en català (això de l’editora Isabel Martí és un altre fenomen a estudiar, perquè sempre troba un dels llibres que serà llibre destacat de l’any; no sé si li funciona la intuïció, la perseverança o l’optimisme, però va ben sobrada de tot això).

De debò, el llibre de Rosling és una lectura molt apropiada per a aquests dies encara de començament d’any i que ajudarà a conjurar depressions anticipades i mals auguris. Això sí, em disculparan els seus editors que els digui, contradient-me a mi mateix, que jo hagués traduït el títol en versió lliure. I li hauria posat Els

fets són els fets (o no).

El llibre pòstum de Hans Rosling ens porta a reconsiderar el nostre pessimisme i catastrofisme actuals