“No hi ha taronges feixistes. Només hi ha taronges”

La frontera salvaje... aporta valuosa documentació inèdita. Per exemple, els havers pagats als combatents de la División Azul entre 1943 i 1946, gairebé 625 milions de pessetes (els pocs soldats alemanys que s’hi van integrar van cobrar en total el doble que els espanyols). La xifra, arxivada al Banc d’Espanya, suposa “un 1% del pressupost anual en un país on imperava la fam”, recorda Hernández Sánchez. Una altra dada reveladora és l’intercanvi comercial que, en secret, van mantenir l’anticomunista Espanya franquista i la demonitzada Rússia soviètica a través d’un altre país: Suècia (capítol 7). Franco va enviar a l’URSS mercuri i metalls no ferrosos (decisius per a la indústria civil i armamentista), a canvi de cru i blat rus i maquinària, almenys fins al 1958. Les xifres obtingudes per l’historiador revelen que als cinquanta el comerç va ser important i que va molestar els Estats Units. Franco va jugar amb habilitat aquesta carta per millorar relacions amb aquest país. Que el capital mana, es va demostrar també el dia en què el ministre d’Exteriors francès, Georges Bidault, va defensar a l’Assemblea Nacional el final del bloqueig a Espanya (febrer del 1948): “No hi ha taronges feixistes. Només hi ha taronges”, va argumentar . La decisió va ser una garrotada per a la moral republicana a l’exili.