La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Barça s’emporta el derbi
La Santboiana coprotagonitza un partit que revela l’èpica de l’esport de la pilota oval
El titular té una explicació, naturalment. Ricardo Martinena, el Maño, entrenador de la Santboiana, va sotmetre la seva plantilla a sessions d’autocrítica per esprémer encara més la seva capacitat de sacrifici. Un acudit gravat a foc al seu cor (i al seu WhatsApp) reflecteix què hi volia.
En el dibuix apareixen tres atletes en un podi amb els tres calaixos habituals i altres soterranis, que no es veuen: el calaix de les matinades, del sacrifici, la perseverança, estratègia, coratge, motivació... El Maño –i és molt difícil no fer cas a algú amb unes espatlles XXXL– volia que els seus homes hi posessin el coll.
L’esport és aptitud i actitud. L’actitud, sostenia el Maño, va fallar en l’últim desplaçament, quan el club va perdre a Valladolid contra el SilverStorm. Va ser una desfeta com una casa de pagès: 55-7. Una cosa així no es podia repetir, i molt menys jugant a casa contra el Barcelona. Malgrat la nova derrota d’ahir, l’entrenador pot estar satisfet. Fins i tot el més crític dels seguidors de la Santboiana, el degà del rugbi, va reconèixer que tots dos equips van demostrar l’èpica d’aquest esport. Però només pot guanyar un. I va ser el Barcelona (19-22), que va viure la mateixa història que en el derbi d’anada, però aquest cop amb final diferent.
A la Foixarda, la Santboiana va vèncer en l’últim sospir (26-27). Ahir, amb el 19-19 al marcador i el temps acabat, la sort podria haver-se decantat d’un costat o de l’altre. L’àrbitre va deixar que la jugada en marxa acabés. Els dos adversaris van merèixer el triomf. De fet, la primera part va acabar amb un contundent 13-0. No sabem què va dir al vestidor Sergio Guerrero als jugadors, però sens dubte l’entrenador del Barça va fer honor al cognom. Els visitants van sortir molt més desperts. Fins al minut 61, tot i això, van anar per sota al marcador. Però llavors Michael Hogg (que d’anglosaxó només en té el nom: va néixer a Marbella i juga a la selecció espanyola) va fer el 16-19.
Els calaixos subterranis (sacrifici, perseverança, estratègia, coratge...) van atiar aleshores la Santboiana, que no es va rendir i va aconseguir el 19-19. Però els blaugrana també coneixen la lliçó de l’acudit. Un esportista immens, l’argentí Bautista Güemes, que va jugar a l’exigent Lliga francesa, va rescatar el seu equip amb una altra de les seves genialitats i va aconseguir amb un drop els tres punts finals que van donar la victòria al Barça.
Va ser un digníssim 19-22. Només va sortir golejada la pobresa infantil i familiar. Més de 1.500 persones van presenciar el derbi a l’estadi Baldiri Aleu. La taquilla es va destinar al programa #EncaraNo de la Creu Roja. Al web d’aquesta entitat i al de la Santboiana hi ha un compte corrent per a la fila zero. Després de la batalla, els visitants van aplaudir els locals. I els locals els visitants.
El rugbi és diferent.
Els ingressos de la taquilla són per a la Creu Roja, que mantindrà obert uns dies el compte de la fila zero