Rescatant el “Més que un club”

Fa temps que el “Més que un club”, extraordinari lema ideat fa 50 anys per Narcís de Carreras, ha perdut força i ha caigut en desús al FC Barcelona no se sap gaire bé per què. Raons polítiques (part de la grada continua reclamant la independència cada minut 17) continuen existint per donar-li el sentit, però si a algú l’incomoda aquesta inqüestionable realitat, hi ha una singularitat que distingeix el Barça de qualsevol associació esportiva del món i aquest cap de setmana hi ha hagut exhibicionisme sobre això: va guanyar el primer equip de futbol, va guanyar el filial, va guanyar el femení, va guanyar el bàsquet, va guanyar l’hoquei patins, va guanyar el futbol sala i va guanyar el rugbi en el derbi. La tromba de victòries (amb doblet de Piqué: va guanyar el seu FC Andorra) situa com a líders de les seves respectives lligues a totes les seccions professionals masculines del club, una fita que mereixeria desempolsegar el “Més que un club”, encara que sigui per uns dies. Hi ha una altra excusa per fer-ho: el cèlebre eslògan fa anys (51) dijous.

“Més que un jugador”. Digne d’aquesta transcendència extraesportiva a què al·ludeix el “Més que un club” és sens dubte Leo Messi, futbolista excepcional que mereixeria un ple setmanal al Camp Nou. Ahir van ser 70.000 i escaig (i no van ser més perquè les informacions meteorològiques asseguraven que aquest cap de setmana els barcelonins viuríem dins d’iglús) els beneficiaris del gol número 400 d’aquest miracle amb cames, capitost d’un equip que ha agafat velocitat de creuer a força de construir un onze titular cada vegada més definit i en el qual l’alineació d’Arthur torna a ser innegociable com en la fase post-Wembley.

Consolidat. Si no fem cas de les xarxes socials, viver d’éssers inestables amb passamuntanyes cibernètic o sense que el maltracten sense cap reflexió, és evident que Valverde, entrenador de gran fiabilitat en competicions llargues, continua progressant i mostrant-se a través d’un equip potser sense puntes de rendiment excelses però d’una regularitat que és just subratllar. Malgrat les seves prestacions, es veu venir que parlarem en els propers mesos de si Valverde es queda la temporada que ve o no. La tendència indica que els entrenadors del Barça aguanten cada vegada menys. Fent una selecció d’uns quants dels últims s’aprecia que Rijkaard va resistir cinc temporades, Guardiola quatre i Luis Enrique tres, així que si Valverde es queda un any més almenys aturarà aquesta preocupant corba descendent. Per superar les seves crisis i suportar la pesada motxilla del càrrec, Rijkaard passejava tot sol amb el seu gos per Vallvidrera fent pipades a un cigarret i Luis Enrique es matava a fer quilòmetres amb la bicicleta. Valverde, ja se sap, s’evadeix fent fotos inquietants amb la seva càmera. L’enlluernador “Més que un club” ve acompanyat d’imperfeccions en la seva lletra petita. Tan petita que només la perceben els entrenadors.

El lema ideat per Narcís de Carreras, de fa 50 anys, hauria de continuar vigent d’una manera o una altra

DAVID RAMOS / GETTY Dos fans es fan la foto ahir davant una imatge del Camp Nou amb el lema “We color football”, que perd per golejada davant el “Més que un club”