Lliçó atlètica per a Antoine Griezmann

Les madrilenyes celebren les seves victòries sense les actituds ridícules del ‘Petit Príncep’

La Lliga Iberdrola ha viscut una lliçó i un tsunami. La lliçó la van protagonitzar ahir, una vegada més, les jugadores de l’Atlètic de Madrid, que van viatjar a Logronyo sabent que no podien fallar perquè el Barça, l’únic equip capaç de mantenir el seu ritme, havia guanyat el partit de dissabte contra el Llevant (0-1). Pressió és una paraula que no existeix al diccionari de Jennifer Hermoso i companyia: les atlètiques es van desfer de les rivals amb un contundent 1-4. I amb elegància.

Que diferents que són les celebracions dels gols d’Elena Linari (m 11), de Silvia Meseguer (m 14) o de la mateixa Jennifer Hermoso (m 42) de les d’Antoine Griezmann. L’Atlètic no va perdre mai les maneres, tot i que ja tenia el partit resolt en la primera part (l’únic gol local va arribar al m 45). El jugador franquícia de l’equip masculí hauria d’aprendre’n de les seves companyes del femení. No protagonitzen mai els balls ridículs i les actituds grotesques del francès, anomenat el Petit Príncep i ja sabem per què: és un extraordinari futbolista, però amb comportaments així és difícil que pugui arribar a rei.

El tsunami finalment va quedar convertit en una tempesta en un got d’aigua. Però podria haver tingut conseqüències funestes si l’aposta hagués sortit malament: el Barça –l’únic club invicte de la competició– va decidir prescindir de l’entrenador perquè considera que l’equip encara pot fer més del que fa. Resulta difícil d’entendre amb un conjunt que continua viu a les tres competicions: Champions, copa i segones a la Lliga, a tres punts de l’Atlètic. Les madrilenyes han guanyat tots els seus partits, tret del clàssic al Miniestadi. I les barcelonistes també ho han guanyat tot, menys tres empats a zero (l’últim, a casa contra l’Espanyol).

Si Lluís Cortés, el relleu de Fran Sánchez a la banqueta blaugrana, hagués perdut dissabte a Llevant, el cop anímic per a les futbolistes podria haver estat terrible. La directiva canvia un tècnic que guanyava (i que va empatar en tres ocasions) per un altre que podria haver perdut. No va ser així, malgrat que el nou entrenador i la plantilla ja saben que estan obligades a guanyar. A guanyar sempre. Deu existir la paraula pressió al diccionari barcelonista? Només el temps ho dirà.

I, mentrestant, tot continua igual. Atlètic i Barça mantenen el seu tête-à-tête a dalt. El Madrid CFF (res a veure amb el Reial), Logronyo i Sevilla ocupen els tres últims llocs. L’Espanyol no va saber reblar el seu èpic empat a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí i ahir va tornar a empatar a casa contra el València (1-1).

L’Espanyol no es va impulsar amb el 0-0 a casa del Barça i torna a empatar contra el València (1-1)