La Vanguardia (Català-1ª edició)
La previsió d’ingressos i el dèficit, els grans dubtes dels pressupostos
La inversió surt perjudicada per acostar el desfasament pressupostari a l’1,3% del PIB
Divendres passat el Consell de Ministres va donar el tret de sortida als pressupostos generals de l’Estat del 2019 i al que pot ser un procés ple d’incògnites. I no només per la debilitat política del Govern de Pedro Sánchez. Des que el discurs de l’estabilitat pressupostària es va instal·lar per força al debat polític, la tramitació dels pressupostos els últims anys ha arrossegat de forma recurrent els dubtes sobre les previsions de recaptació d’impostos i les cotitzacions socials.
Aquesta vegada no és una excepció. Les acusacions d’excessiu optimisme han estat habituals, acompanyades del risc d’incompliment dels objectius de dèficit, recollits en aquest projecte de llei clau per a totes les administracions. Tot i això, els comptes per al 2019, sense suports polítics clars, tenen una pressió extra: la necessitat d’adaptar-los a una cotilla més estreta que la que defensava la ministra d’Economia, Nadia Calviño, el juliol passat davant les autoritats de Brussel·les.
Mentre transcorre el tortuós tràmit per canviar la llei, el veto del Senat (controlat pel PP) impedeix de plantejar els comptes per a aquest any amb un dèficit de l’1,8% del PIB i deixa el desfasament pressupostari oficial en l’1,3%, un camí aprovat al seu dia per l’Executiu de Mariano Rajoy. Segons ha insistit la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, els principals perjudicats per la pèrdua d’un marge als comptes públics equivalent a cinc dècimes del PIB són les comunitats autònomes i els fons de la Seguretat Social, que inicialment haurien disposat de dues dècimes més cadascun.
Són 6.200 milions d’euros “menys per a inversions i Estat de benestar”, asseguren des de la Moncloa. Malgrat que el finançament territorial i els malmesos comptes del sistema públic de pensions siguin els més afectats per l’adaptació dels objectius de dèficit als criteris de Brussel·les, sens dubte, també ha acabat impactant en el disseny dels pressupostos de l’Administració central.
Montero va reconèixer a la presentació dels pressupostos que havien hagut de desviar 850 milions per fer una transferència addicional al sistema de la Seguretat Social, que arrossega un dèficit estructural d’entre un 1,3% i un 1,5% del PIB. “Un esforç que va en detriment de la inversió”, reconeix la responsable d’Hisenda.
Ara, en teoria, el desajust dels fons de la Seguretat Social (que inclouen també el Servei Públic d’Ocupació i el Fogasa) no ha de superar el 0,9% del PIB. Espanya està a punt de sortir del procediment de dèficit excessiu, perquè ha tancat el 2018 per sota del 3%, però sobre el que no hi ha dubtes és que no serà capaç de complir l’objectiu de l’1,3% ni el de l’1,8%. El consens dels ex- perts del novembre passat, recollit pel servei d’estudis de Funcas, ja estimava un desfasament pressupostari a l’exercici del 2019 d’un 2,1%.
Els pressupostos que arriben avui al Congrés dels Diputats no sembla que plantegin un ajust de 9 dècimes o d’1,4 punts (el 2018 es tanca amb un dèficit del 2,7% del PIB). En tot cas, la gestió a Brussel·les d’aquest incompliment queda aparcada fins que se sàpiga si aquests comptes arribaran a entrar en vigor. Els interrogants sobre les previsions de recaptació tampoc no són menors, en especial quan el mateix Govern acaba de rebaixar el creixement de l’economia a un 2,2% aquest any, el ritme més baix dels últims cinc anys. I perquè bona part dels 20.000 milions més que busquen per arribar a una recaptació tributària rècord depenen precisament de l’aportació del cicle econòmic. Tret del cas de l’IRPF, amb una alça estimada d’un 4,9%, el Ministeri d’Hisenda espera que els ingressos de la resta d’impostos creixin a doble dígit: un 14,1% a societats, un 11,7% a l’IVA i un 11,8% als especials.
A més, gairebé la meitat dels 5.600 milions que preveu recaptar amb els canvis tributaris depenen de la implantació de nous impostos (transaccions financeres i taxa Google) i de noves mesures contra el frau. Es tracta d’uns canvis improbables abans de l’estiu. Per això, la ministra d’Hisenda va reconèixer que utilitzaran 2.500 milions dels que disposen pel desfasament comptable a la recaptació, provocat pel nou Sistema d’Informació Immediata de l’IVA (SII), com a “matalàs” per al previsible retard de l’entrada en vigor de les noves mesures fiscals. Gairebé 2.500 milions més d’euros (també del SII) estan destinats a engrossir el finançament territorial, que augmenta en total un 6,2%.
A CONTRACORRENT Els comptes s’han refet pel veto del Senat a apujar el sostre de despesa MÉS DÈFICIT DEL PREVIST Espanya sortirà aviat del procediment de dèficit excessiu, però aquest any no complirà