La píndola vermella

Què és la realitat és una pregunta que tots ens hem fet. En aquesta mateixa columna he parlat de com la percebem, de com mitjans i algorismes creen i manipulen; al final la realitat és una construcció mental que només existeix en el cervell de cadascú.

Aquest concepte, que tant serviria per una classe de filosofia com per a un guió interactiu de Black mirror, és ben real. De la informació infinita a la qual tenim accés, com distingim allò que és real d’allò que no ho és? Com sabem que un article de la Viquipèdia cita fonts solvents? Com sabem si una foto és real o ha estat manipulada? I una persona, com sabem si és qui diu que és? Nvidia, el fabricant de processadors gràfics, ha sorprès tothom amb un generador de cares basat en intel·ligència artificial (IA) que són indistingibles de les reals. El 2018 ha estat l’any en què no només hem començat a creure que notícies falses eren reals, sinó que hem començat a creure que les reals eren falses.

La història de la realitat a internet la podem resumir en tres grans moments. El moment fundacional —el de la realitat màgica— el resumeix la vinyeta de Peter Steiner l’any 1993 al New Yorker on es veien dos gossos davant d’un ordinador i un deia a l’altre: “A internet, ningú no sap que ets un gos”. El segon moment —el de la realitat alternativa— és el dels correus dels prínceps nigerians amb problemes financers que necessiten la teva transferència per recuperar una herència. I el tercer és l’actual, el de la realitat nihilista, el de les fake

news, de la postveritat i dels fets alternatius. Qualsevol tuit de Donald Trump en serveix com a il·lustració de la situació.

L’any passat als Estats Units es van destapar dues estafes publicitàries de 36 milions de dòlars anomenades Methbot i 3ve. Feien servir una xarxa d’1,7 milions d’ordinadors zombis i granges d’ordinadors amb un programari instal·lat que imitava el comportament humà simulant moviments de ratolí dubitatius i clics erronis a l’hora de navegar. El programari fins i tot navegava per webs de tercers perquè es baixessin les galetes (les que tots acceptem sense pensar) per a tenir un historial de navegació similar al d’un humà. També emmascarava la ubicació real dels ordinadors per fer-se passar per usuaris procedents de zones amb alt poder adquisitiu. El tràfic resultant d’aquesta activitat era dirigit a webs falsos que al seu torn es feien passar per webs de prestigi captant així els anuncis més rendibles dels servidors automatitzats de publicitat. Methbot i 3ve són els gossos del New

Yorker, el príncep nigerià i els tuits de Trump: nihilisme màgic alternatiu. Tot en un i tot fals. Al final la única cosa real de la història van ser els 36 milions de dòlars que van pagar els anunciants, o sigui nosaltres.

La realitat a internet: dels gossos anònims del ‘New Yorker’ al nihilisme màgic alternatiu